dilluns, 23 de maig de 2011

El dia després del #22M a #SarriadeTer

Captura de pantalla de la pàginadel resultat a Sarrià de Ter de les Municipals 2011: Ministeri de l'Interior

La derrota del PSC a Sarrià de Ter, la nostra derrota, és tan inapelable i històrica com la victòria d'ERC!

Roger Torrent serà per 4 anys més alcalde de Sarrià de Ter i ho farà amb una àmplia majoria, la més àmplia d'un sol partit, amb 9 dels 11 regidors... Els altres 2 ens els repartim CiU i el PSC, que en aquest cas seré jo!

Naturalment el primer que he fet és felicitar-lo, via Twitter però també personalment: he anat a l'hotel on celebrava la victòria i l'he felicitat, a ell i a regidors i futurs regidors i regidores. Així vaig fer-ho fa quatre anys i així ho he fet també aquest any. És el just vencedor i serà l'alcalde i aquests són gestos que no s'han d'estalviar ni escatimar. La meva felicitació ha estat tan sincera com l'aplaudiment que la seva colla m'ha fet quan abandonava l'hotel, després que un veí m'encaixés la mà per reconèixer el gest...

La patacada és històrica, ho reconec; el resultat del PSC de Sarrià de Ter és dels que piquen, dels que fan mal, i si prenem perspectiva, el vertigen espanta: al 2007 vam passar de 6 a 4 regidors i ara ens quedem amb 1!

La sagnia és important i entre els múltiples factors que hi puguin haver hi ha un fet que, inevitablement, no se'm pot escapar; el cap de llista ambdues vegades he estat jo. Ni és la primera derrota ni el primer revés que la vida em dóna, però naturalment entendreu que hom tampocx es vulgui especialitzar en perdre eleccions, ni tan sols en saber encaixar les derrotes! Ara encara no és moment per prendre decisions, però sí per, com comentava ahir a la colla i a les xarxes socials, caldrà reflexionar sobre l'estratègia, el to i les persones...

Són molts els factors que influeixen en un resultat electoral però sempre sol ser fruit de la combinació dels mèrits d'uns amb els demèrits dels altres...

No voldria autoimmolar-me políticament en aquest apunt; dies enrere ho vaig dir: ni res comença ni res acaba. Aquest segueix essent un projecte comú i plural, i sobretot és un projecte que caldrà remoure, sacsejar i, com he dit, repensar i ressituar en l'escenari polític de Sarrià de Ter.

És un projecte que ha perdut audiència i suport, ben cert, que ha perdut públic i interès... Però malgrat la derrota és un projecte que segueix viu i compromès amb Sarrià de Ter, un projecte que malgrat la derrota, com fa quatre anys, no defallirà ni llençarà la tovallola, doncs ens sentim i em sento responsable per seguir essent la veu dels qui ens han donat i dónen suport suport...

Per a elles i ells precisament voldria dedicar les darreres paraules de l'apunt d'avui: gràcies per la confiança, moltes gràcies per la fidelitat. Sou vosaltres la llavor, sou vosaltres la força que ens ajudarà a seguir endavant i a créixer...

I moltes gràcies també per totes les paraules de suport rebudes per terra, mar i aire...

Avui, vés per on, és el dia després del 22M a Sarrià de Ter... I com cada dia l'afrontaré mirant-lo a la cara!