dimecres, 26 de juliol de 2017

Sarrià de Ter no respira tranquil...


La personificació és, tal i com la defineix el diccionari, una "figura retòrica que consisteix a atribuir accions o qualitats pròpies d'una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta".

Aquest és un recurs hiperutilitzat políticament, també a Sarrià de Ter quan, per exemple, mesos enrere afirmàvem que el tancament definitiu de la fàbrica Torraspapel era un cop molt dur, traumàtic, pel poble. Tothom sap que no és el poble sinó el conjunt dels seus veïns i veïnes, o més precisament cada un dels seus veïns i veïnes, els qui poden patir un trauma...

Seguint amb la personificació mesos després, amb l'anunci de la compra d'una part de la fàbrica Torraspapel per part de la paperera valenciana Hinojosa, d'alguna manera vam afirmar que Sarrià de Ter es recuperaria, en part, del trauma viscut mesos enrere i que amb l'inici i la reactivació de l'activitat industrial Sarrià de Ter respiraria tranquil! Res més lluny de la realitat!

És cert que en el seu sentit figurat l'afirmació és irrefutable: Sarrià de Ter respira tranquil en la mesura que la reactivació de l'activitat industrial ha permès generar nova ocupació, tenint una afectació important sobre les persones que hi han trobat feina, ha tingut també una incidència positiva en negocis i comerços del poble (a nivell d'industrials, del comerç o la restauració) i generarà nous ingressos municipals a través de l'Impost d'Activitats Econòmiques, aprimat aquests darrers anys amb el tancament de Torraspapel.

En el seu sentit literal, però, l'afirmació "Sarrià de Ter respira tranquil" pren una altra, i més complexa dimensió. L'inici de l'activitat industrial de la fàbrica, ara d'Hinojosa, no ha passat desapercebut pels nassos dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter, que amb una afectació més o menys directa patim les males olors que de moment, uns dies més que d'altres, desprèn. També ho han percebut els qui passen de llarg pel nostre poble, anant o tornant de Girona.

L'olfacte té molta memòria i ara aquestes pudors han transportat Sarrià de Ter al passat (de nou abús de la personificació), en el temps en què Sarrià de Ter inevitablement feia pudor, en els anys en que la pudor, juntament amb la llarga xemeneia de la Torras Hostench i la maleïda pols eren signes i símbols de la nostra identitat!

L'olfacte té molta memòria, diuen que més que l'oïda, però la seva combinació, la pudor i els sorolls de la nova fàbrica, han generat i generen molèsties a molts veïns i veïnes.

L'activitat d'Hinojosa està encara en fase d'adaptació, i és d'esperar que les molèsties que fins ara ha generat es vagin pal·liant; aquest és el compromís de l'empresa, que naturalment ha vingut a Sarrià de Ter per quedar-se; aquesta és la voluntat de l'empresa manifestada davant l'ajuntament, davant l'alcalde i regidors i regidores, també davant la representació dels veïns i veïnes que s'han organitzat per a canalitzar el malestar i les queixes i, sobretot, per anar fent el seguiment de les mesures preses per l'empresa.

Pel que fa al soroll el que s'espera és que com a mínim es compleixi el que marca la llei, i que es vagi fins i tot més enllà en favor de la convivència de l'activitat industrial amb el necessari descans i repòs que els veïns i veïnes esperem trobar al nostre poble. Pel que fa a la pudor, sense una normativa tan fiable com la de sorolls i entenent que mai serà del tot inevitable per la matèria amb la que treballa, que sigui ocasional.

Que Sarrià de Ter hagi recuperat activitat industrial és una gran notícia; la indústria és una activitat que, generalment, dóna una major solidesa a l'economia, més que el comerç, sempre aparentment més atractiu però també més volàtil. Penso que l'aposta per mantenir i preservar activitat industrial és bona pel nostre poble, també que l'activitat sigui del sector paperer. Confio que Hinojosa sabrà trobar les solucions a les dificultats detectades fins al moment, doncs no dubto que ells són els primers que volen establir relacions de bon veïnatge; el compromís de l'empresa hi és, també l'exigència dels veïns i veïnes més afectats i la voluntat de l'ajuntament de fer-ne seguiment i actuar si és necessari.

Sarrià de Ter vol respirar tranquil! Tan de bo aquesta afirmació, personificació inclosa, sigui més aviat que tard una realitat!

Article (escrit a principis de juny) publicat al número 97 de la revista Parlem de Sarrià.