Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hinojosa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hinojosa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 de juliol del 2019

El nas ben ple...

Photo on Foter.com
L'olfacte és, segurament, el sentit que menys valorem i, no obstant, (també) és clau per a la nostra supervivència!

Qui més qui menys ha experimentat, en plena congestió nasal, la insipidesa dels plats que en condicions normals, a banda d'entrar-nos pels ulls, els seus aromes entren i ens omplen les narius per a potenciar el gust que identifiquem en boca... 

Olfacte i gust estan vinculats de manera que el que ensumem és l'avantsala del gust, pel que si algun aliment pud, senyal que convé activar les alarmes i plantejar-nos, d'entrada, si aquell aliment ens nodrirà o amenaçarà el nostre benestar, qui sap si fins i tot la nostra existència!

La pudor, doncs, és un senyal inequívoc d'alerta, una alerta preventiva que no anuncia massa res de bo; no en va quasi tot allò pudent acaba generant, i essent, rebuig...

A Sarrià de Ter ja fa uns anys que de nou arrufen el nas, i se'l tapen, especialment per les pudors (també el soroll) que emet la paperera Hinojosa. I de nou avui tornaran a sortir al carrer per dir que ja en tenen el nas ben ple, també la pipa plena!

dijous, 27 de desembre del 2018

El necessari pas endavant


No puc evitar la sensació que, pel que fa a la problemàtica de la paperera Hinojosa, l'Ajuntament de Sarrià de Ter en general i el seu govern en particular seguim fent tard, en aquest cas com a mínim un any tard!

En l'apartat de precs i preguntes del ple municipal ordinari del dilluns 24 de juliol de 2017 vaig demanar al govern, com a regidor de la Candidatura de Progrés, la tramitació i aprovació d'una ordenança d'olors com una mesura més per pressionar a l'empresa paperera Hinojosa per resoldre, en aquest cas, el problema de les pudors.

La resposta del govern municipal a la meva proposta, per boca del llavors alcalde Roger Torrent, va ser, després desestimar-la, que l'ordenança de convivència ja donava prou força i elements per afrontar aquesta problemàtica. Aquella resposta valia per sortir del pas del meu prec, és evident que no per a resoldre el problema de les pudors...

Un any després, el passat dimarts 24 de juliol de 2018, el ple municipal aprovava inicialment una ordenança d'olors, que seria aprovada definitivament el passat dimarts 2 d'octubre.

Celebro que un any després aquesta ordenança, amb totes les reserves que pugui tenir, ja sigui un nou instrument de regulació de les pudors al nostre poble; ho celebro i lamento alhora doncs, una vegada més, des de l'Ajuntament, anem tard, en aquest cas, com he dit, un any tard!

També fa tard la Generalitat de Catalunya, qui té una responsabilitat que no pot defugir: la responsabilitat d'atorgar o no la llicència d'activitats. És cert que la Generalitat pot sentir més lluny els problemes de soroll i pudor de la paperera Hinojosa, doncs són problemes que es miren de lluny, alhora que possiblement no són els que més els cremen actualment.

I és en aquest punt on l'Ajuntament en general, i el govern en particular, tenim una altra responsabilitat, la de fer sentir a la Generalitat, com els veïns i veïnes ens feu sentir a tots els regidors i regidores, que el de les pudors i els sorolls de la paperera Hinojosa és també el seu problema, no només el nostre.

L'Ajuntament de Sarrià de Ter, amb el nostre alcalde al capdavant, hem d'instar tant com sigui necessari a la Generalitat a assumir la seva responsabilitat vers l'activitat de la paperera Hinojosa vetllant també pel benestar i el descans dels veïns i veïnes.

El govern municipal diu ara que sí, que la Generalitat, després de les darreres reunions mantingudes, ha posat i posarà fil a l'agulla, però mesos enrere el mateix govern municipal ja ens va dir que la Generalitat posaria a la nostra disposició tècnics i mitjans que, cas que hi hagin sigut han resultat del tot insuficients i, de moment, estèrils.

En un anterior article en aquesta mateixa revista mostrava la meva preocupació per la manca de lideratge de l'alcalde Torrent en aquest assumpte; si aquest és, encara avui, el problema més important del nostre poble, és un problema que ha d'entomar i liderar, sota el meu modest criteri, el mateix alcalde, i més si, com és el cas, té dedicació exclusiva.

Les administracions (Ajuntament i Generalitat) anem tard, però el pitjor d'aquest problema és que, a ulls dels nostres veïns i veïnes, seguim anant a remolc quan, precisament, el esperen de nosaltres és que estirem el carro, que fem, que faci el govern municipal el (necessari) pas endavant!

Article publicat al número 101 de la revista Parlem de Sarrià.

dijous, 7 de desembre del 2017

Papers de Sarrià de Ter


A risc que abandoneu aquest article just després d'aquestes primeres paraules em sembla just i necessari aclarir que no, que aquí no es desvetllarà cap trama corrupta, cap blanqueig de diner, cap evasió d'impostos, que si bé parlaré de papers són els de Sarrià de Ter i no els de Panamà, i tot i que els nostres no han estat exempts de polèmica, es mouen per altres coordenades.

Parlem de Sarrià, doncs, i en el darrer número de la nostrada revista, digital i en paper, parlen els diferents actors protagonistes, amb un paper més o menys important, del conflicte polític i veïnal generat arran de les molèsties per la reactivació de l'activitat industrial paperera.

El tema no és nou ni apareix per primera vegada en aquest darrer número, el noranta vuit, de la revista Parlem de Sarrià, però en aquest número hi trobareu la veu de l'empresa, la del govern, la de la oposició i naturalment també la veu de la Plataforma Ciutadana Prou de Sarrià de Ter, que representa la veu dels veïns i veïnes afectats.

És evident que aquí cada un juga el seu paper, és tan evident com és necessari que el resultat final de tot plegat sigui satisfactori per totes les parts, una tasca no sempre fàcil i per la quan, em consta, tots treballen.

Si aquest tema us fatiga o simplement no us interessa no patiu, entre les pàgines, digitals i de paper, de la revista hi trobareu molts altres temes i qüestions, doncs com bé sabeu la revista és diversa i sempre generosa en els seus continguts i rarament ningú hi troba un tema, un article, que no sigui del seu interès.

Dels Papers de Panamà en aquest número no se'n parla, que no ho descarto en un futur... de moment prou en tenim amb els de Sarrià de Ter...


dimecres, 2 d’agost del 2017

5 accions per eliminar les molèsties d’Hinojosa

Foto: El Punt Avui / Quim Puig

La setmana passada es va fer una reunió de veïns per tractar les molèsties que la paperera Hinojosa causa a Sarrià de Ter. La reunió va certificar el que de fa temps es respira a Sarrià de Ter: que molts veïns i veïnes no només estan molt molestos amb el soroll i la pudor de la fàbrica, també amb l'actitud de l'ajuntament en general i del govern en particular.

Aquesta actitud ha estat percebuda per molts veïns i veïnes com una certa rendició de l'ajuntament davant l'empresa. A la reunió ja vaig expressar que precisament reunions com aquesta podien fer canviar el posicionament de l'ajuntament i sembla que efectivament ha estat així.

A partir del reconeixement que l'ajuntament en general no hem estat a l'alçada de les circumstàncies aquest dilluns al ple municipal vaig exposar aquests cinc punts que, modestament, penso que poden contribuir a resoldre el problema del soroll i la pudor. Alguns d’aquests punts van en la línia empresa també pel propi govern després de la reunió, una línia de major exigència i pressió a l’empresa per a la resolució de la problemàtica.

1.- Contractar experts mediambientals i jurídics
L'empresa ha anat un pas per endavant, és qui ha marcat el calendari i ha exposat les solucions; l'ajuntament necessita un bon assessorament tècnic no només pel que fa a la producció, també a nivell jurídic per possibles accions que es poden emprendre. Aquí caldria cercar experts a la Generalitat de Catalunya i a la UdG (Càtedra de Processos Industrials Sostenibles).

2.- Obrir un expedient informatiu a l'empresa
Els serveis tècnics municipals haurien d'obrir formalment una carpeta i anar registrant tot el que s'ha fet i es preveu fer a nivell de mesurament del soroll. Convé tenir-ho tot registrat formalment per si cal emprendre accions sancionadores.

3.- Obrir, si s'escau, un expedient sancionador
Tan senzill com aplicar l'ordenança de sorolls, també pel que fa a la part sancionadora quan es pugui demostrar que l'ordenança no s'ha complert. Aquesta és una acció que ja s’ha començat a executar.

4.- Iniciar els mesuraments de les pudors
Malgrat, al contrari que amb els sorolls, els mesuraments de les pudors no disposen d'aparells homologats ni d'una legislació que permeti desplegar un règim sancionador via ordenança de pudors, sí que caldria mesurar les pudors per tenir, com a mínim, un element objectivable i comparador que permeti valorar, més enllà de la percepció de cadascú, si hi ha o no millores fruit de les mesures preses per l'empresa.

5.- Lideratge de l'alcalde
En aquesta darrera reunió l'alcalde no hi era i no van ser pocs els qui el van trobar a faltar; tampoc va ser-hi en les dues reunions que l'ajuntament (els tres grups municipals) amb una representació dels veïns i veïnes hem fet amb l'empresa. La no presència de l'alcalde, pel motiu que sigui, és sens dubte un signe de debilitat de l'ajuntament davant l'empresa, també davant els veïns i veïnes en el, possiblement, principal problema que actualment té Sarrià de Ter.

Diuen els experts que els problemes de soroll i de pudor de la paperera Hinojosa tenen solució, i que la solució passa per millorar les condicions de la fàbrica i millorar també el procés productiu; ambdues coses requereixen inversió i sembla que ara des de l'ajuntament no només confiarem que l'empresa prengui mesures, sinó que també les exigirem.

Article publicat el dissabte 30 de juliol al diari El Punt Avui.

dimecres, 26 de juliol del 2017

Sarrià de Ter no respira tranquil...


La personificació és, tal i com la defineix el diccionari, una "figura retòrica que consisteix a atribuir accions o qualitats pròpies d'una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta".

Aquest és un recurs hiperutilitzat políticament, també a Sarrià de Ter quan, per exemple, mesos enrere afirmàvem que el tancament definitiu de la fàbrica Torraspapel era un cop molt dur, traumàtic, pel poble. Tothom sap que no és el poble sinó el conjunt dels seus veïns i veïnes, o més precisament cada un dels seus veïns i veïnes, els qui poden patir un trauma...

Seguint amb la personificació mesos després, amb l'anunci de la compra d'una part de la fàbrica Torraspapel per part de la paperera valenciana Hinojosa, d'alguna manera vam afirmar que Sarrià de Ter es recuperaria, en part, del trauma viscut mesos enrere i que amb l'inici i la reactivació de l'activitat industrial Sarrià de Ter respiraria tranquil! Res més lluny de la realitat!

És cert que en el seu sentit figurat l'afirmació és irrefutable: Sarrià de Ter respira tranquil en la mesura que la reactivació de l'activitat industrial ha permès generar nova ocupació, tenint una afectació important sobre les persones que hi han trobat feina, ha tingut també una incidència positiva en negocis i comerços del poble (a nivell d'industrials, del comerç o la restauració) i generarà nous ingressos municipals a través de l'Impost d'Activitats Econòmiques, aprimat aquests darrers anys amb el tancament de Torraspapel.

En el seu sentit literal, però, l'afirmació "Sarrià de Ter respira tranquil" pren una altra, i més complexa dimensió. L'inici de l'activitat industrial de la fàbrica, ara d'Hinojosa, no ha passat desapercebut pels nassos dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter, que amb una afectació més o menys directa patim les males olors que de moment, uns dies més que d'altres, desprèn. També ho han percebut els qui passen de llarg pel nostre poble, anant o tornant de Girona.

L'olfacte té molta memòria i ara aquestes pudors han transportat Sarrià de Ter al passat (de nou abús de la personificació), en el temps en què Sarrià de Ter inevitablement feia pudor, en els anys en que la pudor, juntament amb la llarga xemeneia de la Torras Hostench i la maleïda pols eren signes i símbols de la nostra identitat!

L'olfacte té molta memòria, diuen que més que l'oïda, però la seva combinació, la pudor i els sorolls de la nova fàbrica, han generat i generen molèsties a molts veïns i veïnes.

L'activitat d'Hinojosa està encara en fase d'adaptació, i és d'esperar que les molèsties que fins ara ha generat es vagin pal·liant; aquest és el compromís de l'empresa, que naturalment ha vingut a Sarrià de Ter per quedar-se; aquesta és la voluntat de l'empresa manifestada davant l'ajuntament, davant l'alcalde i regidors i regidores, també davant la representació dels veïns i veïnes que s'han organitzat per a canalitzar el malestar i les queixes i, sobretot, per anar fent el seguiment de les mesures preses per l'empresa.

Pel que fa al soroll el que s'espera és que com a mínim es compleixi el que marca la llei, i que es vagi fins i tot més enllà en favor de la convivència de l'activitat industrial amb el necessari descans i repòs que els veïns i veïnes esperem trobar al nostre poble. Pel que fa a la pudor, sense una normativa tan fiable com la de sorolls i entenent que mai serà del tot inevitable per la matèria amb la que treballa, que sigui ocasional.

Que Sarrià de Ter hagi recuperat activitat industrial és una gran notícia; la indústria és una activitat que, generalment, dóna una major solidesa a l'economia, més que el comerç, sempre aparentment més atractiu però també més volàtil. Penso que l'aposta per mantenir i preservar activitat industrial és bona pel nostre poble, també que l'activitat sigui del sector paperer. Confio que Hinojosa sabrà trobar les solucions a les dificultats detectades fins al moment, doncs no dubto que ells són els primers que volen establir relacions de bon veïnatge; el compromís de l'empresa hi és, també l'exigència dels veïns i veïnes més afectats i la voluntat de l'ajuntament de fer-ne seguiment i actuar si és necessari.

Sarrià de Ter vol respirar tranquil! Tan de bo aquesta afirmació, personificació inclosa, sigui més aviat que tard una realitat!

Article (escrit a principis de juny) publicat al número 97 de la revista Parlem de Sarrià.