dilluns, 26 d’agost del 2019

Final d'etapa: moltes gràcies i disculpeu les molèsties!


En la majoria d'ocasions els finals no solen ser mai com un se'ls imagina, a vegades per inesperats, d'altres perquè la realitat és molt tossuda i massa sovint s'allunya de les càbales del nostre magí.

Les eleccions municipals d'aquest 2019 marquen el punt i final a la meva vida com a regidor de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, una vida de setze anys en la que hi ha hagut temps de i per tot, o quasi tot...

Al final d'aquesta etapa és impossible no mirar enrere i observar, ara ja des d'una major distància emocional i, possiblement, amb una mirada més madura i menys innocent, la trajectòria traçada des de les eleccions municipals de 2003.

I en aquesta mirada de cua d'ull sobresurten sobretot dos qüestions que, especialment ara, sento que us he de transmetre precisament en aquest escrit de comiat: un agraïment i unes disculpes.

Al llarg d'aquests anys m'he sentit privilegiat, no pels privilegis inherents a la condició de regidor, més aviat minsos en qüestions materials i pecuniàries, sinó per la vessant més noble de la política i la democràcia: la representació institucional dels veïns i veïnes i la gestió d'allò públic i comú.

Els i les regidores exercim el càrrec per encàrrec vostre, i la nostra responsabilitat és ser la vostra veu i respondre, des de les competències que tenim atribuïdes, a les vostres necessitats i anhels en un contracte democràtic que s'estableix, es renova i s'actualitza a l'hora de votar.

Així doncs, moltes gràcies a tots els veïns i veïnes de Sarrià de Ter, moltes gràcies a totes i tots en general i, especialment, als qui al llarg d'aquests anys m'heu permès, amb els vostres vots, exercir de regidor, bé al govern, bé a l'oposició.

El meu pas per la política activa ha estat essencialment a i per Sarrià de Ter: aquí va començar, aquí s'acaba ara.

El meu interès per la política municipal de Sarrià de Ter no va començar l'any 2003, sinó quatre anys abans, l'any 1999!

A l'estiu del 1999 vaig venir a viure a Sarrià de Ter i, a partir d'aleshores, vaig començar a entrar en contacte amb el món associatiu del poble, especialment amb la revista Parlem de Sarrià, els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, l'associació de solidaritat Sarrià en Acció, la comissió organitzadora de les Jornades del Paper i posteriorment a Ràdio Sarrià; ben aviat també vaig entrar en contacte amb el grup municipal del PSC, aleshores al govern municipal en el tercer mandat municipal de l'alcalde Josep Turbau.

De l'alcalde Josep Turbau en vaig aprendre molt i ràpid, d'ell i de totes les persones amb les que, al llarg d'aquests anys, he compartit grup municipal: l'alcalde Nicolás Pichardo, Joaquim Massegú, Àngel Mesas, Iolanda Jiménez, Loli Fernàndez i Assumpció Vila, amb qui resulta impossible, alhora que gratificant, parlar de Sarrià de Ter i de tot el que s'hi cou... A totes i tots ells, moltes gràcies!

Moltes gràcies també als i les qui, al llarg d'aquests anys m'han acompanyat en les diferents candidatures municipals, especialment a en Joan Quesada per la seva entrega i dedicació, a vegades, com si fos un regidor més!

I també un agraïment a les regidores i regidors dels altres grups municipals amb qui he compartit plenari, i confrontat idees i projectes sempre des del respecte institucional, un agraïment especial pels alcaldes Roger Torrent i Narcís Fajula.

I naturalment moltes gràcies als i les treballadores de l'Ajuntament de Sarrià de Ter amb qui al llarg d'aquests anys hem compartit gestió.

En el balanç, més qualitatiu que quantitatiu, pesen més les coses positives que les negatives, i si de quelcom em sento modestament orgullós és d'haver contribuït, al seu dia, a fer créixer les àrees de serveis socials i d'educació municipals.

No voldria cloure el meu agraïment, però, sense fer un agraïment sentit a la meva família en general, i en especial a l'Abril, la Irina, la Clàudia i la Sira, no només pel seu suport incondicional al llarg d'aquests setze anys, també per tot el que m'he perdut, per no haver-hi pogut ser sempre, doncs és evident que la política municipal si esgarrapa un temps, és el personal i familiar...

Són molts els agraïments i encara, ben segur, em quedo curt! I entre tants agraïments voldria afegir també una disculpa; una disculpa per si, al llarg d'aquests setze anys, en la meva dedicació com a regidor no sempre he complert amb les expectatives generades, no he estat en algun moment a l'alçada de les circumstàncies i de les meves responsabilitats, o simplement no he pogut o sabut donar resposta a les vostres necessitats.

Fa quatre anys, quan vaig decidir presentar-me, finalment, a les eleccions municipals de 2015, vaig decidir que aquest seria irremeiablement el meu darrer mandat municipal. Ara el destí del grup municipal socialista de Sarrià de Ter és a les expertes mans del company i amic Joaquim Rodríguez, una gran oportunitat per a fer un nou impuls liderat per un gat vell, per l'autèntic "bitxo"!

Els finals no solen ser mai com un se'ls imagina, a vegades fins i tot poden ser millors! El meu com a regidor de l'Ajuntament de Sarrià de Ter simplement ha estat ara, i no he trobat millors paraules que les del poeta Antonio Machado per acomiadar-me, per seguir caminant, per seguir fent camí:

"Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar."

Article publicat al número 103 de la revista Parlem de Sarrià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada