dimecres, 24 de març del 2021

Una vida escapçada en sec


A vegades la vida llangueix, quasi silenciosament, i s'apaga quan, simplement, no hi ha més ble per cremar...

D'altres, en canvi, la vida s'acaba de sobte, de forma brusca, violenta i inesperada! La mort apareix sense avisar, sense que se l'esperi, com una anomalia del sistema: no, ara no tocava morir!

Una vida escapçada en sec que en deixa d'altres marcades de per vida, perquè aquestes morts, les que no són llei de vida, marquen amb foc i per sempre més les vides dels i les supervivents.

Sé de què parlo, i tu també, que a la teva vida també has hagut d'afrontar morts de persones properes, estimades, que per un motiu o altre s'han mort a deshora.

Aquests dies una companya de feina passa per aquest tràngol, per aquest dol tempestuós i profund, inesperat i inoportú, que importuna la vida i fa que, irremeiablement, esdevingui tràgica.

No es troben paraules de consol, i les que es troben tampoc consolen; potser un gest, una abraçada o la confirmació que, tot i que el dol és sempre personal i intransferible, el trànsit cap a una relativa calma, cap al record cada vegada menys dolorós tot i que sempre trist, no el farà sola, tampoc la seva filla.

A vegades la vida llangueix, quasi silenciosament, i s'apaga quan, simplement, no hi ha més ble per cremar... Qui pogués morir així, amb la vida feta, amb la vida plena, simplement llanguir...

D'altres, en canvi, una fuetada s'endú una vida, i per moments noqueja la nostra... En aquests casos la mort és una merda, una putada, una gran putada! 

1 comentari: