Les cites dels llibres. "Setze fetges", de Jaume Perich

Publicat ara farà cinquanta anys aquest llibre encara destil·la ironia, sarcasme i sàtira, no només de l'època que el va inspirar, també de l'actual, en algunes qüestions, socials i polítiques, no massa diferents.

El llibre (Setze fetges, Edicions 62, 1971), ja us anuncio d'entrada, no té una cita a l'ús sinó, com tants altres, un pròleg, en aquest cas un majestuós pròleg "La perichsophie dans le boudoir", escrit per al també enyorat Manuel Vázquez Montalbán. El pròleg sí que en conté de cites, i destacaré especialment la del final del pròleg, tot i que abans potser seria convenient començar pel principi; així comença el pròleg:

"Com Mortadelo i Filemón, Perich coneix la ciència i l'art de la Metamorfosi: Perich Match, Perich Copio, Perich Vinyeta, Períkides. De tots els seus travestis, aquell que més em fascina és el de Períkides, pensador grec del segle V d. C. (després de la Contrareforma), formulador del Principi de Períkides: «Tot empresari submergit en un conflicte col·lectiu, experimenta una pèrdua de pes equivalent al nombre d'obrers que desallotja.»"

Advertits ja del context en el que es mou el pròleg, amb aquests alter egos de Perich, la cita literària arriba just al final del pròleg de Montalbán:

"(...) L'ideòleg Perikides, que està per sota del lingüista Perichomsky, ha donat moltes voltes al breu Discurso sobre la Perpetua Convalecencia del Hombre, de Chumy Chúmez: «El hombre —diu el text ja clàssic— es la medida de todas las cosas pequeñas.» A punt d'estar-hi d'acord, Períkides corregiria:

"El hombre es la medida de todas las cosas abandonadas por la voracidad burguesa: los suburbios, los retretes, el amanecer". Períkides.

Amb Perich, val a dir, podria estar d'acord amb ell en quasi tot, ja que no comparteixo, ni de lluny, la seva històrica (i per mi incomprensible) animadversió cap a José Luis Perales!