dijous, 4 de març del 2021

Sí al futur, perquè estimem el Barça!


Aquest diumenge hi ha eleccions, i jo no estic cridat a les urnes!

El Barça viu, aquesta temporada, en una muntanya russa institucional, esportiva i emocional, i no sé si de cada una d'aquestes muntanyes russes en sortirem indemnes!

Potser la més preocupant és la institucional, sí, més que l'esportiva! Com més aviat es resolgui aquesta més es podran resoldre les altres, sempre que aquesta es resolgui bé, positivament.

És evident que les eleccions a la presidència permetran passar pàgina de la pèssima gestió de la darrera presidència, tot i que és cert que els titulars escandalosos de fitxatges fallits, i les recents sonades detencions, tapen la bona feina que, s'ha de dir, també s'ha fet.

Tres són els candidats a la presidència i em sembla que el que jo votaria, cas de ser soci del Barça, no sortirà. Del triumvirat m'agrada especialment Víctor Font, no em convenç Toni Freixa i el cos em diu que no tinc ganes de més Joan Laporta...

Em sembla que de ser-ho, Víctor Font serà millor president que candidat; aquest és un escull que tenen molts polítics, que al final es queden amb la mel als llavis, i no m'agradaria que fos el seu cas. I de Víctor Font m'agrada la gent que l'acompanya, i això sempre és un valor a tenir en compte. De no guanyar ara Font s'hauria de replantejar el que ha dit, o insinuat, que potser no es tornaria a presentar, ja que penso que és un actiu i és el que ha posat més es focus en la mirada llarga del model de club.

També em sembla, però, que l'avantatge competitiu que té Joan Laporta, a banda de l'ascendència de la seva figura i presidència, és que amb el club en hores baixes a tots nivells, sembla el millor preparat per entomar aquesta situació crítica i remuntar, mentre que Víctor Font sembla millor preparat per a fer un posterior canvi de rumb.

Sigui com sigui, sigui qui sigui finalment el president, sembla que la situació institucional del club només pot anar a millor, per poc bé que es faci, per pocs errors que es cometin.

I un dels errors que no s'hauria de cometre, penso jo, és prescindir de Koeman; de moment Koeman és al Barça de futbol el que Pesic va ser, en la seva segona etapa, al Barça de bàsquet: l'entrenador que recupera el gen competitiu d'un equip gris. Diu Koeman, i raó no li falta, que està a mig camí, i caldria deixar-li més recorregut, que encara ho ha molt marge de millora.

I caldrà veure després si Koeman també pot ser, per al Barça de futbol, el que avui és Jasikevicius per al Barça de bàsquet, un equip competitiu que d'entrada opta a tot, i després veurem si guanya o no.

El Barça és passió i com totes té un punt irracional, i si voleu una pila de contradiccions; és cert, no us ho nego. Però per més que vulguem censurar-les i tapar-les, fins i tot ignorar-les, les emocions sempre acaben aflorant, i en nits com la d'ahir és impossible que no ens afectin...

Aquesta és una setmana important, i ha començat amb la detenció del darrer president, i acabarà encimbellant el proper; entre setmana la pilota, com sempre, ha dictat la seva sentència: hi ha Copa, el Barça jugarà la final!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada