No m'interessa, gràcies!

Dimecres 10 de març, quarts d'una del migdia; truquen al timbre de casa i, quan obro la porta, apareix un comercial d'una empresa de seguretat que ven alarmes. Tot ell sembla un anunci i la marca comercial, sens dubte coneguda, no dissimula les seves intencions, ans al contrari. 

- "Bon dia, no m'interessa, gràcies!", li dic d'entrada...

- "Miri, vinc de casa el seu veí, en tal, que li hem arreglat una cosa, res, un cable, i està molt content...", em respon.

- "Ostres, a mi no m'agradaria, en cas de ser client vostre, que anéssiu donant informació meva, sobre si tinc o no alarma, a l'altra gent...", li responc, sobre actuant una mica, ho reconec.... 

- "Bé és el seu veí, bé que es coneixen, no? També he parlat amb les veïnes d'aquesta altra casa...", i m'assenyala la de l'altre costat de la casa dels meus veïns, a qui també conec. No el deixo acabar i l'interrompo de nou. 

- "Precisament són ells qui han d'explicar si tenen contractat tal servei o tal altre, no?"

- "Bé, ja tinc el seu permís...", s'afanya a respondre.

- "Bé, doncs ja ho parlaré amb ells... En tot cas, ja li he dit al principi, no m'interessa, gràcies", dic amb un gest i intenció que volen ser concloents.

- "I perquè no li interessa?", em pregunta, intentant mantenir la possessió de la paraula i no perdre la conversa.

- "Em sembla que no li he de donar tantes explicacions, ja li he dit que no m'interessa, no cal que insisteixi."

- "Jo faig la meva feina", em diu, volent justificar la seva insistència.

- "Jo també", li responc, i amb un "moltes gràcies i bon dia" tanco la porta de casa.

Reconec que a vegades aquestes accions comercials, per telèfon o a la porta de casa, em treuen de polleguera. Ja entenc que és la seva feina, i que en el conjunt els dóna resultat, però no m'agrada quan insisteixen i insisteixen, i menys quan em comencen a interrogar o, encara pitjor, a qüestionar. 

També és cert que darrerament, especialment en les trucades telefòniques, aquestes accions comercials solen ser més amables, i hi ha qui fins i tot amb el primer no, educadament s'acomiada! En aquests casos, per a mi, el valor de l'empresa que hi ha al darrere cotitza a l'alça, al contrari de les que opten per estratègies més agressives i expeditives.

Em sembla que el comercial de les alarmes tornarà a passar per casa; ja van fer-ho dies enrere i tard o d'hora tornaran... I si no són alarmes, tornaran a ser plaques solars, o qui sap què!

La propera vegada els respondré des de la finestra, o directament des de l'intèrfon, o simplement no respondré, que també dec tenir-hi dret, no? 

Algun dia caldria parlar-ne, de dret a no respondre...