Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dilluns, 29 de març del 2021
Rocío Carrasco Mohedano
A les vides de paper cuixé també hi ha molta misèria, sobretot misèria moral, tanta com a les nostres, que ja sabem que el paper ho aguanta tot, i més el paper cuixé!
El darrer, sonat i sonor episodi és el de Rocío Carrasco, que en una entrevista en format de sèrie documental (ens faltaran crispetes!) va denunciar els maltractaments que va patir del seu ex marit, el Guàrdia Civil retirat Antonio David Flores.
L'acusació és greu i el seu testimoni és esfereïdor, sobretot en relació al joc brut del pare amb la filla, que d'alguna manera ha acabat repudiant a la seva mare.
Tota aquesta truculenta història té molts serrells i moltes derivades, també moltes contradiccions, com el fet que Rocío Carrasco ho denunciï precisament a la cadena de televisió on treballa el seu ex marit, ara expulsat possiblement fins a la seva reaparició estel·lar; també resulta inquietant que tot plegat tingui un preu, també la publicació en màxima audiència del seu dolor, quelcom habitual a Tele 5, com bé sabem...
I sí, tot plegat no fa més que alimentar la polèmica, i sobretot alimentar els programes i l'audiència assedegada d'aquesta morbositat descarnada. Aquest embolcall de paper cuixé sensacionalista, aquest embolcall de tele escombraria potser és inevitable, doncs és el medi natural en el que ha crescut i viscut, també, Rocío Carrasco, i per descomptat també Antonio David Flores...
Però en algun moment cal fer l'exercici de prescindir de tot aquest embolcall, dels seus serrells i les seves derivades, del safareig televisiu i de la manca de pudor, i veure que al capdavall el que hi ha és una dona maltractada, sobretot una dona maltractada, per més que respongui al nom de Rocío Carrasco Mohedano!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada