Avui, dia de la Hispanitat, novament s'exaltaran símbols i fets històrics, alguns d'ells, vistos amb perspectiva històrica, més per sentir vergonya que orgull; símbols i fets històrics que han anat teixint un relat nacionalista i identitari, imprescindible, sembla ser, per a bastir i sostenir qualsevol nació.
L'espanyola, és evident, no n'és una excepció i dies com avui en són la màxima expressió, i lluny de manifestar-se en la seva diversitat (al capdavall Espanya és la suma de molta diversitat), tinc la impressió que sota la fantasia de la uniformitat, vestida d'unitat, es manifesta cada vegada de forma més restrictiva, menys plural, més unívoca, al meu insignificant parer, més equívoca...
És curiós com, alhora que cada vegada admetem més el matís i la diversitat en les identitats de gènere, tolerem menys el matís i la diversitat en les identitats nacionals i territorials, atribuint-hi una puresa que no tenen, que no existeix.
Avui, dia de la Hispanitat, podria haver-hi molt a celebrar, també molt a reflexionar i fins i tot a perdonar, però al final tot es resumirà en l'exaltació de símbols i de fets històrics, i es lloarà un passat gloriós mentre el present, galdós i farcit de corrupteles i de política de baixa estofa, ens fa cada vegada més miserables, en tots els sentits...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada