dilluns, 5 d’octubre del 2020

International House

La setmana passada vaig llegir al diari que la cadena d'acadèmies d'anglès International House tancava molts dels locals que encara tenien oberts. La notícia em va transportar a mitjans dels anys vuitanta quan, durant alguns cursos, vaig anar-hi a Girona, on per cert ja fa anys que van deixar de ser-hi...

L'acadèmia era, si no recordo malament, al primer pis del número dotze del carrer Minali de Girona, al cor del barri vell. El carrer Minali uneix la Rambla de Girona, a l'alçada de l'actual Punt de Trobada, fins al carrer dels Ciutadans travessant la plaça de les Castanyes. És un carrer curt i que part del seu tram passi entre voltes de pedres centenàries el fa especialment bonic i fotogènic...

L'acadèmia tenia una sala d'espera, l'estança principal del pis, que donava a la Rambla de Girona, i les aules, en estances més petites, al carrer Minali o al pati interior. Jo hi vaig anar quan devia fer quart o cinquè d'EGB (actualment primària), després del meu pas fallit pel Conservatori de Música, que aleshores era a tocar de l'acadèmia, sota i sobre de les icòniques Voltes d'en Rosés...

Sortint de l'escola Montjuïc, doncs, el camí a fer era si fa o no fa el mateix: plaça de Sant Pere, carrer de la Barca, on encara hi sobreviu Ca la Mary, carrer dels Calderers, carrer de les Ballesteries, Quatre Cantons i carrer de la Cort Reial per, passant de llarg del Conservatori, passar sota les Voltes d'en Rosés fins arribar a la plaça de les Castanyes.

En una de les cantonades de la plaça hi havia un "colmado" i allà, com amb Ca la Mary quan anava al Conservatori, m'hi gastava algunes pessetes en alguna llaminadura, o en patates... De fet si hagués de descriure quina olor feia per mi l'Internacional House, podria assegurar-vos que, sobretot, feia olor de Bocabits! Naturalment els que jo em menjava!

El meu pas per l'International House no va ser tan estrepitós com el del Conservatori, hi vaig aprendre anglès, sí, tot i que reconec que el meu nivell, fins i tot després de fer-ne a l'institut, no passa de l'anglès macarrònic!

A l'International House també hi va anar un dels meus millors amics, tot i que d'amics ens en vam fer sobretot quan vam retrobar-nos al Cau... Per com ens han anat les vides és evident que ell va saber esprémer molt millor tot l'anglès que hi va aprendre, i que va perfeccionar anys més tard fent una estada d'estudis, ja universitari, al Canadà; el seu anglès jo diria que, avui per avui, ja és nadiu, doncs ja fa anys que viu i treballa a Anglaterra, on fins i tot hi ha format una família!

L'International House és a punt de ser un vestigi del passat, com la cadena Blockbuster i, em temo, el meu macarrònic anglès!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada