Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
divendres, 16 d’octubre del 2020
El refrany de la setmana, sobre la malaltia
De la mateixa manera que la pau és quelcom més que l'absència de guerra, la salut és quelcom més que l'absència de malaltia, tot i que la malaltia és l'evidència més clara de l'absència de salut...
Fa mesos que una malaltia ens turmenta com mai, una pandèmia que, sembla, de moment ha vingut per quedar-se i seguir-nos fent la punyeta! Parlem ara de segona onada ("la recaiguda és pitjor que la malaltia?"), amb unes dades certament preocupants i amb unes mesures, més contingudes que a la primavera, però per alguns sectors econòmics igual de demolidores, fins al punt que a la seva manera es lamenten, i queixen amargament, que "el remei és pitjor que la malaltia!"
S'imposa doncs la màxima "val més prevenir que guarir", fins i tot a risc que la prevenció sigui excessiva, que "a grans mals, grans remeis"; el risc de contagi torna a ser elevat i ara, amb l'experiència de la primavera, es vol contenir la malaltia sense haver-ho de parar tot, o quasi tot, en un inevitable xoc d'interessos econòmics i sanitaris: "de dos mals, el menor", conscients que "la cura va bé, però l'ull el perdrem"...
La perspectiva, a curt termini, tampoc és massa encoratjadora, i tot fa pensar que així seguirem quan, d'aquí uns mesos, diguem allò de tal dia farà un any (de l'estat d'alarma, del confinament...), i conscients que "malaltia llarga, parenta de la mort" ens consolarem a l'esperançador refrany que diu que "mentre hi ha vida, hi ha esperança".
L'esperança, de moment, més que vèncer la malaltia (que també), és contenir-la...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada