dimarts, 13 d’octubre de 2020

La catalanor


Ahir, dia de la Hispanitat, novament es van exaltar símbols i fets històrics, alguns d'ells, vistos amb perspectiva històrica, més per sentir vergonya que orgull; símbols i fets històrics que han anat teixint un relat nacionalista i identitari, imprescindible, sembla ser, per a bastir i sostenir qualsevol nació.

També ho hem fet, i seguim fent, els catalans a la nostra manera, a vegades amb orgull, a vegades també amb vergonya, des d'una perspectiva històrica... Ser-ne conscients i reconèixer-ho, penso jo, més que debilitar-nos ens enforteix. També, com sempre, saber riure'ns de nosaltres mateixos, també dels nostres símbols i dels nostres fets històrics...

La catalanor és la catalanitat passada pel sedàs crític, a voltes satíric i sempre sarcàstic, del senyor, i alhora personatge radiofònic, Nacho de Sanahuja, un català de Matadepera desvergonyit de dretes que gaudeix disparant la seva llengua afilada, entre d'altres, contra tot independentista...

Escoltar-lo és, a banda de divertit, un bon exercici per prendre consciència de les altres veus que també té el país, una mostra més de la seva pluralitat ideològica i identitària, no sempre reconeguda per tothom.

I sí, també tenim el Polònia, em direu, però a diferència del Polònia, Nacho de Sanahuja sempre fa decantar la balança, també volgudament, cap a la vessant unionista... 

La seva catalanor és un entretingut contrapunt que a vegades també ajuda a desengreixar-ho tot plegat...

Cap comentari:

Publica un comentari