dimarts, 6 d’octubre de 2020

El ros de La Trinca


A finals dels anys vuitanta La Trinca no només eren molt populars per les seves divertides i satíriques cançons, també pels seus gamberros programes televisius.

L'any 1987 es van estrenar a TV3 amb el programa "No passa res", amb el que es van estrenar, també, com a productors televisius. L'any següent van fer el salt a Televisió Espanyola i ja a a principis dels noranta es van centrar més en la producció televisiva que en situar-se davant la càmera... La història dels trincaires com a productors ja la coneixem, amb èxits com "Crónicas Marcianas", "Operacion Triumfo", o "Tu cara me suena"...

Però tornem a l'any 1987. Aquell estiu vaig participar en un Campus de Bàsquet que, entre d'altres, organitzaven a Girona els ex jugadors Eddy Vidal i Herminio San Epifanio (Epi I); jo aleshores tenia tretze anys, era ros i duia unes d'aquelles ulleres, graduades, que s'enfosquien amb la claror...

Alguns dels companys del Campus em deien "el ros de La Trinca", tot i que qualsevol semblança amb Josep Maria Mainat era pura coincidència, i fins i tot em cantaven la sintonia del programa!

Aquests dies Josep Maria Mainat, el veritable "ros de La Trinca", víctima presumptament d'un intent fallit d'assassinat per part de la seva dona, es troba immers en una catòdica espiral mediàtica, especialment a Tele 5, que busca, més que justícia, acarnissar-se amb el productor televisiu per treure'n rèdit, se suposa que també a nivell d'audiència, i no sé si també per passar comptes d'algun assumpte pendent, o desavinença...

A vegades penso que la televisió, massa vegades, és com la política: avui et crida i et mima, demà t'expulsa o t'escup a la cara! 

Mainat ja deu saber, de sobres, el pa que s'hi dóna...

Cap comentari:

Publica un comentari