dilluns, 10 d’agost de 2020

Salvar Ràdio Sarrià


M'agradaria pensar que no, que no tot està perdut! Ara per ara, no obstant, no sóc massa optimista, ni albiro a l'horitzó motius per ser-ne.

Fa dies, setmanes, mesos! que la porta de Ràdio Sarrià està tancada, i només aquest fet, és una mala notícia i símptoma que les coses, a Ràdio Sarrià, ni van ni s'estan fent bé.

I la porta rai, pitjor és evidenciar el mal moment que viu l'emissora municipal escoltant-la, esdevenint poc més que la veu de l'amo (el govern de Sarrià de Ter, ni tan sols l'Ajuntament!) a risc d'acabar-se convertint en una delegació de Girona FM, gestionada per la mateixa empresa que gestiona Ràdio Sarrià.

Dies enrere el ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter va aprovar una moció que demanava, entre d'altres coses, la reactivació de Ràdio Sarrià; també demanava esclarir els dubtes sobre les possibles irregularitats del procés de licitació, alhora que demanava la dimissió del regidor de comunicació.

Que tots els grups de l'oposició es posin d'acord per aquest tema és que el tema és greu i preocupant! La moció es va aprovar per majoria amb els vots en contra de l'equip de govern, que governa en minoria.

La moció és un nou crit d'alerta per salvar Ràdio Sarrià, crit que es suma al que els i les col·laboradores ja vam fer mesos enrere, crit que encara sostenim!

La degradació de Ràdio Sarrià perpetrada, per acció i omissió, per l'equip de govern municipal és preocupant; per omissió per deixar fer a l'empresa concessionària de la gestió i programació sense cap tipus de control; per acció per la forma maldestra, i jurídicament qüestionable, d'apartar als dos professionals que durant anys han treballat a l'emissora municipal, la Neus Mercader i en Josep Oliveras.

L'equip de govern municipal és responsable de la preocupant situació actual de Ràdio Sarrià, una ràdio avui òrfena de col·laboradores i col·laboradors (part de la seva essència) i buida d'informació local (part de la seva singularitat).

Mesos enrere, a principis d'any, vaig intentar infructuosament, juntament amb la resta de col·laboradores i col·laboradors, resoldre la crisi oberta de Ràdio Sarrià, però vaig topar amb l'enroc d'un regidor i el "laissez faire" de l'alcalde... Tot plegat va resultat trist, frustrant i indignant!

Perduda aquella bala, la de la mediació i el pacte, la moció dels grups de l'oposició n'és una altra i espero que, d'una o altra manera, tingui recorregut. I confio encara en una altra bala, que espero que no esdevingui una "bala perduda", per salvar Ràdio Sarrià.

M'agrada pensar que no, que per salvar Ràdio Sarrià no tot està perdut!

Cap comentari:

Publica un comentari