dimecres, 19 d’agost de 2020

Les conseqüències

"Una pedra fora de la mà, no saps mai on pot anar a parar", deia el meu avi, i raó no li'n faltava!

La frase em recordava la pedrada que vaig rebre al pati dels petits de l'Escola Montjuïc de Girona, quan feia segon de pàrvuls. Una pedra llançada de forma maldestra per un company em va impactar al llavi i vaig necessitar algun punt de sutura, en forma de creu, que encara marca el meu llavi inferior...

Un altre dia, d'adolescent, vaig ser jo qui llençava pedres; esperàvem des de la matinada el primer tren a l'estació de Riudellots de la Selva per tornar a Girona, després d'un concert de no recordo qui. Vençuts per l'avorriment a algú se li va acudir fer punteria, amb les pedres de la via del tren, a la campana que hi havia a la façana de la caseta de l'estació.

Sí, més d'hora que tard, una de les meves pedres més que tocar la campana va trencar un dels vidres de l'estació i la nostra sorpresa va ser descobrir que no, que l'estació no estava abandonada!

Quan vam arribar a Girona ens esperava la policia, Mossos d'Esquadra, que havien estat prèviament, i de forma diligent, advertits pel personal ferroviari que vivia (?) a l'atrotinada estació de Riudellots de la Selva. La policia ràpidament ens va clissar, i l'espant i suor freda inicial va desaparèixer quan, minuts després, sortíem de l'estació de Girona amb una bona reprimenda dels agents, i res més....

Quan soltem la pedra, quan ha abandonat el nostre palmell i s'ha acomiadat de la punta dels nostres dits, en perdem completament el control, i el seu destí, per més que l'hàgim traçat mentalment i amb precisió, sempre té un punt d'incertesa...

Cada dia llancem pedres (prenem decisions) pensant que farem diana, que l'encertarem, i el més probable és que la majoria de vegades errem, i hàgim d'assumir, si o si, les inevitables conseqüències.

I malgrat tot, essent conscients de l'assaig i error, i que massa sovint calen masses errors per validar l'assaig (digueu-li a Edison!), seguim llançant pedres tot i que, com deia el meu avi, "una pedra fora de la mà, no saps mai on pot anar a parar"...

Cap comentari:

Publica un comentari