Les arrels

Fa vuit anys amb la meva família vam resseguir el camí que, fa setanta anys, va fer la meva família paterna, d'origen extremeny, des de Portugal fins a Figueres.

Vam estar-nos uns dies a Santa Marta de Magasca, el poble d'origen dels meus avis paterns, entre Càceres i Trujillo, i des d'allà vam fer via cap a Rossio ao Sul do Tejo, al costat d'Abrantes (Portugal), on va raure la família errant cercant una millor vida, i on va néixer el meu pare.

Desarrelada com tantes altres, la meva família paterna va clavar les seves arrels a Figueres, que "la cabra no es de donde nace , sino de donde pace", i els meus pares més tard van fer-ho a Girona, i més concretament al barri del Pont Major, on jo hi he arrelat de nou...

Aquell viatge de fa vuit anys ens va servir per resseguir mínimament els orígens de part de la meva família, i per descobrir el que els meus avis paterns van deixar enrere, amb més o menys recança, amb més o menys dissort...

Més profundes són les arrels de la meva família materna, arrels cantallobenques des de com a mínim set generacions, i des de fa vint-i-un anys que, per voluntat (i obra i gràcia) de la meva mare reivindiquem el cognom Llonch, perdut des que es va morir el meu avi (Miquel Gumbau Llonch), l'any 1986.

A casa sobretot venerem la figura de la Maria Llonch Sobrepera, l'àvia materna de la meva mare, la darrera Llonch que va viure a la modesta casa pairal de la família Llonch de Cantallops, de la que en tenim constància i fins i tot en conservem les escriptures de compra del terreny...

De totes les branques dels meus avis materns (Gumbau, Llonch, Reynalt i Pagès) ens sentim especialment hereus dels Llonch, no només per l'ascendència de la meva besàvia, també per tots els tresors que la modesta casa pairal ha conservat des que Josep Llonch Ferrer, el rebesavi del meu rebesavi, va comprar l'any 1776 el terreny, fora muralles, per a construir-hi Can Llonch.

Aquesta casa, més que un llinatge, és testimoni viu d'una família que, si fa o no fa com totes, ha prosperat i patit adversitats quasi a parts iguals, i malgrat tot ha preservat el llegat d'unes vides que, gràcies a alguns documents conservats, intuïm i sobretot imaginem amb nostàlgia.

Si em busqueu a Cantallops no pregunteu per Can Gumbau, per més que jo me'n digui de segon cognom i la meva mare de primer, pregunteu per Can Llonch... Encara que, lamentablement, hem perdut aquest bonic cognom, allà seguim, a tocar de la riera de Torrelles!

És el que tenen les arrels, que hi són malgrat no sempre les veiem, i a la seva manera també sustenten la nostra vida. Les arrels hi són i podem ignorar-les, naturalment, i a vegades fins i tot ens poden fer nosa, no deixar-nos créixer...

A mi m'agrada conèixer-les mínimament, potser amb l'esperança que algun dia, d'aquí a molts anys, jo també en sigui, finalment i feliçment esdevingui arrel...