Dos a vuit

Al final del partit, que vaig veure a casa dels cunyats, sempre molt hospitalaris, vaig dir a la meva filla petita i a les meves nebodes: "heu presenciat un partit històric!"

Les derrotes, prou ho sabem, també els catalans, també formen part de la història, i per dolorosa que fos la de divendres passat contra el poderós Bayern de Munic també passarà als annals de la del Barça.

Potser encara ens falta certa perspectiva, però aquesta derrota, més dolorosa pel com que pel què, i que culmina una lamentable temporada en blanc, potser representa el punt i final d'un equip, d'una època farcida de títols i, per molts moments, de bon joc, fins i tot extraordinari!

La decadència d'aquest equip s'ha fet evident especialment aquesta temporada, i s'ha agreujat amb la represa de la competició després de l'obligada aturada pel Covid-19, i la mostra més palpable ha estat la manca de competitivitat de l'equip, que el divendres va sublimar fent-se encaixar una vergonyosa golejada.

El drama no és que perdés, que era previsible, sinó com va fer-ho. L'únic positiu d'aquesta contundent derrota és que no dóna excuses ni subterfugis per a prendre les decisions que permetin generar, a rtots els nivells (directiu, tècnic, esportiu) un punt d'inflexió.

El mal que ara viu el Barça de futbol el va patir també, fa algunes temporades, el de bàsquet, i el mestre Pesic va saber recuperar un equip recuperant, sobretot, el seu gen competitiu tot i perdre, aquesta temporada, la Lliga ACB al darrer moment per només dos punts...

És clar que aquestes transformacions no es fan, i encara menys en el cas del Barça, d'un dia per l'altre. El Barça de futbol, al contrari del Real Madrid, necessita jugar bé per guanyar títols, i el que ha de fer primer és recuperar la seva identitat, o inventar-se'n una de nova!

Parafrasejant The Alan Parsons Project, el Barça de futbol no va arribar a ser, aquest divendres, l'ombra de l'equip que havia estat. El dos a vuit ha esborrat definitivament l'ombra d'un equip i una època que ens ha fet vibrar!