Els naps, com el pic amb la pala, fan parella amb les cols i, entre naps i cols, ja hem passat la Mare de Déu d'agost, que a les set ja és fosc, i fins i tot Sant Bernat!
Els naps formen part de la nostra alimentació i gastronomia des de fa segles, molts més que la patata, tot i que fa anys que el tubercle importat d'Amèrica l'ha anat desplaçant, segurament de forma injusta; contradient a La Trinca, potser podríem afirmar, sense por d'equivocar-nos, que venim més del nap que de la patata!
El nap, he llegit a internet, es pot plantar al llarg de tot l'any, però jo a Cantallops, a casa els meus avis, sempre he sentit dir que "per Sant Bernat (20 d'agost) sembra't un nap!"
Enguany, de moment, a l'hortet de casa, entre naps i cols, o més ben dit, entre carbasseres (sempre tan extensives, elles!) i tomateres, no hi ha lloc per als naps; caldrà esperar un altre Sant Bernat per sembrar-los...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada