dimecres, 2 de desembre del 2015

L'acord, amb sense pressa!


El president Mas té pressa, ara té molta pressa!

No en tenia tanta fa un any quan, després del 9N, va demanar temps quan molts independentistes (repasseu l'hemeroteca) reclamaven la convocatòria anticipades de les eleccions per abans de les eleccions municipals!

El temps se li va concedir i ell el va aprofitar per mantenir la coalició amb Unió fins a les eleccions municipals, per després trencar CiU separant-se d'Unió i neutralitzar ERC amb Junts pel Sí.

No sé si l'etiqueta #tenimpressa viu novament una segona o tercera joventut, però el cert és que ara el president Mas i Junts pel Sí tenen pressa i la manen als de la CUP, que es prenen el seu temps, i les seves assemblees, per prendre la decisió de baix a dalt.

L'Assemblea Nacional Catalana va demanar fa uns dies a la CUP i Junts pel Sí (tot i que la demanda era més explícita als cupaires) que l'acord arribés abans del divendres 27 de novembre, però ara aquest termini ja fa dies que ha expirat i l'acord per investir un (o el) president és encara, més que una il·lusió, una desesperació!

La CUP segueix majoritàriament ferma en la seva voluntat de no investir el president Mas, com ferma és la voluntat de Junts pel Sí de no renunciar-hi.

En el relat de Junts pel Sí ara qui ha de moure's és la CUP, després de les seves moltes concessions; fins i tot ERC ha dit, tancant files Junts pel Sí endins, que sense Mas no hi independència!

Però el relat de la CUP diu que els moviments de Junts pel Sí són encara insuficients i que precisament la independència és més possible sense Mas (de president!).

L'acord, si és que es produeix, sembla més probable que arribi per festes de Nadal (no descartaria el 28 de desembre!), o potser passades les festes, just a darrera hora!

És clar que en el relat d'uns i altres ja es comencen a bastir arguments per espolsar-se, Junts pel Sí per una banda i la CUP per una altra, la responsabilitat d'unes noves eleccions, fruit d'un frustrant i desolador desacord!

Però tal i com ara estan les coses, amb retrets i pujades de to, no sé si un possible acord dibuixa un escenari més planer que unes noves eleccions...

Definitivament el qui no és ni era el més important, era i és el quid de la qüestió, amb o sense pressa!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada