Els seus peus
Cada matí contemplo
dos peus de vençut dintre
de sabates que riuen.
Si el tinc proper, la roba
damunt l'esquena feble
emmiralla el meu rostre.
Quin dolor de ferides
de pell i de carn viva,
tant temps! Sense venjança
ni ja sentit, escolto
el pas i la fatiga
d'un plebeu en derrota.
Tot l'any fem córrer plomes
d'escrivents velocíssims.
Quan ve l'estiu, penetren,
pel balcó, vironeres.
A l'hivern, més tristesa
i els cels de fred. I sempre
gemega, escup, tossia.
Refuso d'estimar-lo,
malgrat els vols de l'àngel.
Però li deixo cèntims,
a un interès ben mòdic,
per calçat necessari
al poc camí que resta.
Salvador Espriu. Mrs. Death (1952)
Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada