dimecres, 12 de setembre del 2012

El dia després de l' #11S2012... és el primer dia d'escola!

Un trosset de la manifestació de l'11 de setembre de 2012. Foto: Roger Casero
Avui és el dia després d'una de les manifestacions més importants del nostre país.

Avui és el dia després de la manifestació independentista més important del nostre país, en la que s'hi van sumar també no independentistes...

Avui és el dia després d'una Diada que haurà ressonat, ben segur, més enllà de Barcelona, el dia després d'un 11 de setembre viscut arreu de Catalunya!

Avui, el dia després, és dia de balanç, de recompte, de valoració, de dibuixar nous horitzons, de confirmar fites, actualitzar-les, de descodificar el què ahir es va dir, es va cridar, es va cantar... d'escoltar el què clama i el què calla el poble, d'escoltar els silencis i les paraules que el trenquen...

I són algunes les preguntes, els interrogants, que inevitablement en un dia com avui hom es pot fer, jo em faig:
  • Serà capaç l'independentisme parlamentari, de partits, de sumar més que de dividir?
  • Sabrà... voldrà primer i, si vol, sabrà reformular el PSC el seu eix nacional, el federalisme, i posar-lo al dia, ajustar-lo als nostres temps, connectant de nou amb el catalanisme social?
  • Abandonarà finalment CiU la "puta i la Ramoneta"?
  • ...
Avui és el dia després... però la realitat d'avui ens diu que avui també és el primer dia!

Sí, avui pot ser el primer dia de moltes coses, però sobretot és el primer dia d'escola per a tots aquells catalans i catalanes que tindran la responsabilitat de tirar endavant, demà, el país que avui somiem per ells, el país que ahir clamàvem i reclamàvem, amb o sense matisos!

I si ahir vam fer país, avui, a partir d'avui, cada un dels dies lectius d'aquest curs escolar també en farem, doncs és dins les aules, a les escoles, on es treballa, com si d'una peca d'orfebreria es tractés, el nostre futur col·lectiu!

I sigui una comunitat autònoma, un estat confederal, un estat sobirà o el què hagi de ser, a mi com m'agrada construir el meu país és amb una educació pública de qualitat... I si avui fa un anys el clam era pel català a l'escola, avui ha de ser per un ensenyament públic de qualitat!

És per això que avui, el dia després, el primer dia, que vull reiterar el moltes gràcies mestres que vaig fer dies enrere!

I és que tan important com el què i el quan, és el com construïm el nostre país!
Imatge: Edukame

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada