Les recíproques resistències entre el PSC i el PSOE

Navarro i Rubalcaba en una imatge recent. Foto: EFE

Cal reconèixer l'esforç que uns i altres fan per entendre's, per tornar-se a entendre, però si un dia aquest esforç es fa evident (declaració de Granada), l'endemà apareixen, de nou, les divergències, que hi són!

Se li resisteix el PSC al PSOE; malgrat ser partits jurídicament diferents el PSOE, la major part del PSOE, voldria que el PSC tingués, si fa o no fa, el mateix comportament que una federació socialista més, sobretot al Congrés de Diputats: el que es diu a Ferraz, es vota al Congrés. Però el PSC de Pere Navarro, que ja es va mostrar díscol un dia, es manté ferm en una premissa: votarem a Madrid el mateix que votem a Catalunya!

Se li resisteix el PSOE al PSC; malgrat haver acordat una proposta de reforma constitucional federal voldria el PSC que el PSOE es prengués amb una major valentia la proposta federal per Espanya que reconegués obertament la plurinacionalitat de l'estat i els drets històrics de Catalunya. Però al PSOE de Rubalcaba hi ha barons que segueixen pesant molt i que fan que l'encaix entre del PSC al PSOE no sigui fàcil.

I si l'encaix entre el PSC i el PSOE és complex, com no ha de ser-ho l'encaix que el PSC vol per a Catalunya dins de l'estat espanyol que vol el PSOE? O encara diria més: com no ha de ser complex, i complicat alhora, l'encaix de la Catalunya amb l'Espanya d'avui.

Hi ha qui pensa que avui, diuen que cada vegada més una majoria més àmplia de catalans, Catalunya simplement ja no encaixa dins d'Espanya... També hi ha qui pensa, possiblement a dia d'avui encara una minoria poc ample de socialistes, que el PSC tampoc encaixa dins el PSOE!