"Hello my friend"

Pancarta de l'homenatge a Xevi Gómez al pati de l'Escola de Taialà. Foto: Roger Casero

Impressionava veure tanta gent sota el porxo de l'Escola de Taialà de Girona; sota tota la llargària del porxo i als seus costats, a dreta i esquerra, on la gent pacientment s'apilava sota els paraigües per recordar-te i, sobretot, per donar suport a la teva família, a qui la teva tràgica desaparició els ha generat un buit que de moment ni amb la multitud de l'altre dia poden acabar d'omplir.

Va ser un acte molt emotiu, fet i pensat pels teus veïns i veïnes, els de la Coordinadora d'Entitats de l'Esquerra del Ter, pels teus companys de muntanya, representats pel Grup de Muntanya Sarrià, i pels teus amics i familiars.

Ens va emocionar un audiovisual farcit de família, muntanya i alguna altra de les teves passions, però encara avui el teu record és massa doloròs pels qui més t'estimen i has estimat.

Ben segur vas escoltar les paraules d'en Josep Turbau, que serenament va relatar-nos el gran alpinista que ets, o les paraules d'en Lluís Xargay, que et va "renyar" per aquesta teva darrera malifeta, o les del teu amic i soci Gonzalo Sánchez, a qui l'emoció no li va permetre llegir el text, manuscrit, que havia preparat i que vaig ajudar-li a llegir; ell sempre t'esperarà amb la furgoneta, esperant que el recullis...

El teu oncle i padrí, en Julián Saeta, et va enviar una carta que ben segur ja deus haver rebut (“Direcció: el paradís. Carrer Hidden Peak. CP. 8068 metres. País: el cel”), una carta plena d'amor i tendresa; el teu germà Ivan, valent, va fer el cor fort per a fer-nos saber que la teva pèdrua no li farà perdre l'amor que, com tu, sent per la muntanya, i que procurarà transmetre'l també als teus fills; i que preveu celebrar, l'any vinent, el teu aniversari (el 17 d'agost del 2014) al camp base del Hidden Peak.

Al pati de l'Escola de Taialà, la teva i la dels teus fills, un gran cor encerclava una fita i una encesa d'espelmes; del mig del cor es van enlairar cap al cel uns globus blancs, tan blancs com la muntanya que se t'ha quedat!

No ens coneixem Xevi, però això avui ja tan se val... Però et puc dir amb certesa que si mai et trobo, quan la meva muntanya em reclami, et saludaré com tu ho feies amb els muntanyencs i alpinistes que t'anaves trobant fent camí, amb un alegre i encoratjador "hello my friend!"

Homenatge a Xevi Gómez

Xevi Gómez, a la muntanya. Imatge d'arxiu de l'expedició al Hidden Peak

Una breu nota al bloc del Grup de Muntanya Sarrià (GMS) fa dies que ho anuncia:
"Dimecres 7 d'agost de 2013, a les 8 de la tarda, al pati de l'ESCOLA TAIALÀ, tindrà lloc un homenatge a en XEVI GÒMEZ GUTIÉRREZ. Tothom serà benvingut."

Dimarts de la setmana passada, dia 30 de juliol de 2013, el Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter va aprovar una declaració de suport a la família d'en Xevi Gómez i al Grup de Muntanya Sarrià, una declaració molt emotiva, però en un context molt institucional.

El d'avui al vespre, però, serà un homenatge més personal, on prendran la paraula no només companys del Grup de Muntanya Sarrià i companys seus, sinó també veïns de Taialà, el seu barri, i familiars.

S'ha escrit molt sobre Xevi Gómez, fins i tot jo he gosat fer-ho, després de la seva tràgica desaparició.. De tot el què s'ha escrit, però, jo em quedo amb dos textos: un és la carta del president del GMS, Josep Turbau: En Xevi Gómez, sempre amb nosaltres. L'altre text és que que figura al bloc de l'expedició al G1 (Hidden Peak) on, en un dels seus primers apunts, presenten els "Guerrers" que en prendran part.

Sobre en Xevi Gómez diuen:

"Socio del GMS, y promotor de la aventura.
Xevi, un tio muy positivo y feliz nos va a levantar los animos en los momentos mas duros de la expedición!!!
Cuenta con experiencia en expediciones a montañas de mas de 8000 metros y con mucha experiencia en el mundo de la montaña.
Sin duda un valor a cotizar en la expe!!!!"

Que sigui el seu record, el record d'un noi positiu i feliç, el millor consol pels qui pateixen més directament el dol per la seva pèrdua.

Avui al vespre jo també seré a Taialà acompanyant-los. Ens hi acompanyes?

Declaració de suport del Ple de Sarrià de Ter a la família de l'alpinista Xevi Gómez i al Grup de Muntanya Sarrià

Xevi Gómez a la seu del Grup de Muntanya Sarrià. Imatge: GMS

Declaració, aprovada per tots els grups municipals, del Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter de suport a la família de l'alpinista Xavier Gómez i al Grup de Muntanya Sarrià.

La muntanya representa l'expressió més genuïna de la naturalesa. La seva simple presència remet simbòlicament a la contundència dels elements. La seva bellesa és alhora la demostració del seu poder. Paisatge vertical que és barreja de força i delicadesa, de perill i amabilitat. I és probablement aquesta conjunció d'extrems el que ha atret als homes, que s'hi han relacionat, de sempre, amb la voluntat d'arribar a connectar-se més directament amb l'entorn, la naturalesa, el Món.

L'home s'ha mirat sempre la muntanya amb fascinació. La respecta i la tem, la gaudeix i la venera. La contempla i la trepitja. La viu. L'estima.

I és aquest amor per la muntanya el que ha mogut als homes a voler-s'hi lligar espiritualment. I això ha suposat la creació de nombrosos grups excursionistes i muntanyencs del nostre país. L'amor per la muntanya és el que va moure al Grup de Muntanya Sarrià  a començar a fer excursions i sortides. És, de ben segur, el que va empènyer en Xevi Gómez a començar a pujar. I pujar magnetitza, enganxa, sedueix. I després d'una muntanya en ve una altra, després d'un metre, el següent. I com que les muntanyes no entenen de fronteres, el camp d'actuació d'un alpinista acaba essent el Món.

Fins que s'arriba als 8.000 metres. I es fa cim. En Xevi, conjuntament amb els altres companys, Álvaro i Abel, van aconseguir culminar els 8.068 metres del Hidden Peak, al Pakistan. Com diu el propi Grup de Muntanya Sarrià , la fita més important feta per un membre del club. Cosa que demostra la fortalesa d'esperit, el dinamisme i l'amor per la muntanya d'en Xevi. Fer un 8.000 no és senzill ni tothom hi arriba. És un gran mèrit esportiu, és evident. I només per això, en Xevi, serà recordat a Sarrià de Ter.

Però la muntanya no són números. No són xifres ni èxits personals. La muntanya, que sempre transita entre la duresa i la amabilitat, genera altres fonaments. Els de la solidaritat, la companyia, la disciplina i el respecte. I tots els que han conegut (poc o molt) en Xevi Gómez saben i corroboren que ell també desprenia aquests valors. Potser per això la muntanya el va acollir i potser per això l'ha volgut per ella.

Com a representants del poble de Sarrià de Ter, municipi d'acollida d'en Xevi Gómez, volem manifestar la nostra solidaritat, estima i suport als seus familiars en aquests moments tan durs. Volem transmetre totes les paraules d'escalf que siguem capaços de dir a la família directa i a la família de la muntanya.

Sarrià de Ter, 30 de juliol de 2013.

Sobre aquest luctuós fet també podeu llegir els apunts "Xevi Gómez: mana la muntanya" i "Quan se'm quedi la muntanya".

Quan se'm quedi la muntanya

Finalment, i és trist, també, que així sigui, a l'alpinista Xevi Gómez i als seus companys d'expedició, Abel Alonso i Álvaro Paredes, se'ls ha quedat la muntanya.

Se'ls ha quedat el Gasherbrum 1 (anomenat també Hidden Peak) després de conquerir-lo, se'ls ha fet tan seus que ni tan sols, possiblement, deixarà que tornin i trobaran allà el repòs etern.

Per ells la mort ha pres forma de muntanya però ella, sempre hàbil, muta, dia sí, dia també, de mil i una formes! Al capdavall, però, a tots nosaltres també se'ns quedarà una muntanya: una malaltia, un inesperat accident, una prematura fallida del nostre caduc cos, la vellesa...

És aquesta darrera la muntanya que sempre i per sempre se'ns hauria de quedar, la que després d'una llarga vida, després d'haver fet el cim, poguéssim baixar lentament i deixar que la nostra vida s'hi fongués...

Però per més que l'esquivem, per més que la vulguem esquivar, la mort és sempre aquí, present en la nostra vida i tan imprevisible com ella. La mort és sempre aquí, gran com una muntanya, però oculta, amagada, en la nostra vida.

A la paret exterior del cementiri d'un poble del Gironès hi ha escrit el darrer vers del  poema "Cant Espiritual" de Joan Maragall: "Sia'm la mort una major naixença",

Més enllà de fer-nos  pensar en la (suposada) vida eterna després de la mort, el que m'agrada del vers és que, efectivament, després de la mort d'un ésser estimat hi ha vida, una nova vida sense ell, que neix de nou en el nostre record, que viu una nova vida sense viure-la...

Quan se'm quedi la muntanya, sia'm la mort una major naixença!



El meu condol per la família d'en Xevi Gómez i del Grup de Muntanya Sarrià.

Xevi Gómez: mana la muntanya!

Xevi Gómex, envoltat de nens, a Skardo (Baltistan - Pakistan), camí del Hidden Paek . Imatge: expedició Hidden Peak 2013

Hores incertes a Pontevedra, Valladolid i Girona, també a Sarrià de Ter, hores que vivim amb la preocupació de no saber res, ni de bó ni de dolent, dels alpinistes Abel Alonso, Álvaro Paredes i Xevi Gómez, desapareguts (?) al Gasherbrum 1 després de coronar el cim!

Els alpinistes, els excursionistes de debó saben que, per més preparats que vagin, per més que estiguin en forma, coneguin el terreny, controlin les previsions del temps i es programin una expedició, la darrera paraula sempre la té la muntanya i, per extensió parlant en general, la natura.

Però a la muntanya, com a la vida en general, davant les dificultats els esforços es multipliquen per mil i no són pocs els qui es dediquen al seu rescat!

Ho deia a finals de maig a Televisió de Girona el propi Xevi Gómez en l'entrevista que li van fer, en motiu de l'expedició Hidden Peak del Grup Muntanya Sarrià: mana la muntanya!


(l'entrevista la trobareu a partir del minut 4:40)

Ahir a la tarda el Grup de Muntanya Sarrià va fer una roda de premsa per informar sobre la situació dels alpinistes. En aquest Storify podeu veure el seguiment que en vaig fer a Twitter: