Pla general del concert per la llibertat. Imatge: Òmnium |
El tiu cau, pero a los 20 metros de descenso tiene la suerte de agarrarse en una rama, se coge fuertemente a ella y empieza a chillar desesperadamente: hay alguien? Y se oye el eco que diu: alguien, alguien, alguien... El tiu: hay alguien? El eco: alguien, alguien, alguien... Por tercera vez, angustiadamente diu: hay alguien?
Se oye una voz profunda, penetrante, con personalidad, que diu: sí hijo mío, está Dios! Sigue mis instrucciones, sin miedo... Suelta tus manos, déjate caer al vacío, que antes de que tu cuerpo se estrelle contra el suelo mandaré 40.000 ángeles mayores al mando de mi bien amado Arcángel San Gabriel, que batiendo sus potentes alas vencerán la ley de la gravedad y succionando el aire te remontarán otra vez hasta el punto de partida...
Diu: vale gracias... pero hay alguien más?!"
Reconec que per moments la independència em satura! Bé, seré més precís: més que la independència em saturen moltes de les coses (llocs comuns, generalitzacions...) que giren al voltant de la independència: "Espanya és...; els espanyols són..."
És indiscutible que la política catalana avui en dia gira sí o sí sobre la consulta, el dret a decidir i la independència, però em molesta especialment quan tots els debats comencen i, sobretot, acaben amb la independència! Aquest reduccionisme, que entenc que té grans poders alineadors, ens fa perdre certa perspectiva.
I quan dic si hi ha quelcom més no em refereixo a les altres opcions, a les alternatives a la independència (regionalisme, autonomisme, federalisme) sinó a la mirada curta i a les generalitzacions que malauradament l'independentisme (com el nacionalisme espanyol) alimenta!
No tots els mals de Catalunya venen d'Espanya ni dels espanyols, també de Catalunya i els catalans, ens agradi o no... Al cap i a la fi aquest és un procés que cal fer-lo a favor de Catalunya i, sobretot els catalans, no contra Espanya i els espanyols!
De fet em molesta especialment quan des de Catalunya la independència és l'excusa per quasi tot, l'excusa per tapar-nos les nostres pròpies vergonyes! Aquesta mena d'estar amb mi o contra mi! O a favor de Catalunya o en contra d'Espanya! Serà que no hi ha coses de Catalunya per les quals caldria, cal anar en contra!
És per això que algunes vegades, com el personatge de l'acudit de l'Eugeni, em pregunto:
Independència? Fantàstic... però hi ha quelcom més?
I aquí molts diuen: sí, però ja en parlarem quan siguem independents!...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada