dijous, 3 de juliol de 2008

3 juliol 1993-2008. 15 anys de Sira i Roger!

Cada dia s'allunya més la nit del 3 de juliol de 1993. Aquella nit el primer petó que ens vam fer la Sira i jo, al costat del camp de futbol del barri de La Rasa de Sarrià de Ter, va va certificar l'inici de la nostra relació de parella. Avui, com cada any, ho hem celebrat.

La data del nostre casament no ha eclipsat la celebració de l'inici de la nostra relació de parella; de fet sense la primera difícilment s'hauria esdevingut la segona... De fet a finals de mes celebrarem el desè aniversari del nostre casament.

Jo estava a punt de fer 19 anys, la Sira al cap de tres mesos en va fer 16. Amb la Sira ens hem fet grans i hem madurat junts; hem viscut junts l'inici de les nostres vides laborals i la nostra emancipació, precoç, de casa. De fet tots dos vam marxar de casa els pares als 21 anys, jo acabats de fer l'any 1995, marxant en un pis compartit amb un amic; ella a punt de fer-los, els 21, acabada de casar.

Però ja no som ni la Sira, ni en Roger, ni la Sira i Roger de llavors, i no només pel què hem canviat a nivell personal, individual (estem sempre ens constant evolució), també com a parella, acumulant un pòsit de records, emocions, sentiments i moments viscuts. També la condició de mare i pare ens ha canviat...

Cada dia que passa engreixem més el nostre passat, que s'alimenta de tot: dies assolellats, dies ennuvolats, dies tempestuosos, dies brillants... Però és tan prim el nostre present; el present de tothom és prim; és prim com el full en blanc que cada dia intentem omplir amb la millor cal·ligrafia possible...

I el futur, el nostre futur?. El futur a voltes és massa incert, però amb certesa volem albirar-lo junts... i ara el veiem, encara (som joves), immens. Tenim la voluntat, convicció i il·lusió de perdurar, aquesta és, cada dia, fins al dia d'avui, la nostra voluntat.

De fet avui hem contribuït a dibuixar el nostre futur immediat, fruit de la celebració del nostre quinzè aniversari: ens hem regalat dues entrades pel concert de Joan Baez al Palau de la Música Catalana, el proper 28 de juliol...

Com cada any, en pràcticament cada aniversari, avui amb la Sira ens hem intercanviat postals. És una mena de tradició no escrita que quasi sempre, de bon grat, complim. No desvetllaré el contingut de les postals, formen part de la nostra intimitat, però a la solapa posterior del sobre que embolcallava la postal que l'hi he escrit, i regalat, hi he estampat, amb un punta fina de color vermell, com tota la la postal, aquestes paraules:

Tan de bo brillessin d'esperança els teus ulls, mirant el nostre horitzó des de la platja del nostre present.

Al cap i a la fi celebrar quinze anys ja és això, no?.

------------------------------

pd1: cap de les fotografies són de l'any 1993... sí que són del 1994 i 1995... La darrera, la de la Sira sola, és recent, de fa encara no un mes...

pd2: hi ha una cançó que em transporta, quan la sento (poquíssimes vegades) o la recordo, als nostres inicis. És Tu mirá de Lole y Manuel. La recordo escoltant-la amb la Sira al menjador de casa els seus pares (ara, des de fa nou anys, casa nostra).

pd3: Tu mirá forma part de la banda sonora de la pel·lícula de Quentin Tarantino Kill Bill.



pd4: Tu mirá - LOLE Y MANUEL

Y tu mirá’
Se me clava en los ojos como una espá’
Se me clava en los ojos como una espá’
Se me clava en los ojos como una espá’

De amores llora una rosa
De amores llora una rosa
Y le sirve de pañuelo

Una blanca mariposa

De tanto volar
Sedienta de tanto vuelo
En un charco de agua clara
La alondra se bebe el cielo, ay, ay

Aquella tarde de abril
Te dije ¡Vente conmigo!
Y no quisiste venir
Y no quisiste venir
No te quisiste venir

Y tu mirá’ se me clava en los ojos como una espá’
Se me clava en los ojos como una espá’
Se me clava en los ojos como una espá’

Y tu mirá’ se me clava en los ojos como una espá’
Se me clava en los ojos como una espá’
Se me clava en los ojos como una espá’

Y tu mirá’ se me clava en los ojos como una espá’
Y mi tren de alegría se va, se va (se me clava en los ojos...)
Y no tengo más sueño que tu mirá, (se me clava en los ojos...)

Y tu mirá’ se me clava en los ojos como una espá’
Grillo de mis tormentos, rosa tronchá’ (se me clava en los ojos como una espá’)
Cuando sueño tus ojos de madrugá’ (se me clava en los ojos...)
Yo no puedo apartarme de tu mirá’ (se me clava en los ojos...)

Y tu mirá’ se me clava en los ojos como una espá’
Se me clava en los ojos como una espá’
Se me clava en los ojos como una espá’
Y tu mirá se me clava en los ojos como una espá'...