dijous, 27 de juny del 2013

Socialistes tocats per la independència

Celestino Corbacho: Foto: Cadena Ser
Podria trobar moltes coses del PSC que no m’agraden, però una de les que més m’agraden del partit on encara milito és la seva pluralitat. Temps era temps quan el PSC vertebrava el socialisme català i era un imant per a persones de tot tipus i condició: obrers i sindicalistes,  petits empresaris, professionals, mestres i professors... també  els nascuts aquí, allà i més enllà!

Ara però, la polaritat de l’imant del PSC s’ha invertit i ja repel·leix més que atrau, i no només militància, on el degoteig és constant, sinó sobretot en vots!

La política catalana avui es regeix més per l’eix nacional que pel dedreta - esquerra” i aquest canvi d’escenari sembla haver agafat el PSC desprevingut. Mentre el debat polític ha circulat sobre l’eix “dreta - esquerra” el PSC s’ha mantingut còmode, estable i en constant creixement, sabent-se i essent reconegut com un dels grans partits, alternativa a CiU.

Però quan, a partir de la sentència de l’Estatut i, sobretot, de la manifestació de l’11 de setembre de 2012, el debat polític ha virat cap a l’eix nacional el PSC ha començat a trontollar, com un gegant amb peus de fang, mostrant la debilitat de la proposta federalista, malauradament enterrada amb la sentència contra l’Estatut i menystinguda pel PSOE, qui havia de ser-ne el gran avalador a Espanya.

Orfes de federalisme no són pocs els socialistes que, per mantenir-nos fidels al catalanisme, ens hem sentit “tocats pels aires de la independència”, com va dir Celestino Corbacho, tot convidant-nos a abandonar el partit. Es va fent petit el PSC a base d’excloure pluralitat...

El “tocat per la tramuntana” de Sopa de Cabra deia “potser que avui no em suïcidi, potser ho deixi fins demà” jo, “tocat pels aires de la independència”, avui dic: “potser que avui no trenqui el carnet, potser ho deixi fins demà”. Jo, que em vaig fer militant, entre molts altres motius, per en Pascual Maragall, no voldria deixar-ho de ser per en Celestino Corbacho...

Article publicat a l'Intocable Digital el dimecres 26 de juny de 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada