dijous, 6 de juny del 2013

Si no saps dir Roger, diga'm "Salmonete"!

El meu nom, Roger, sempre ha estat de mal pronunciar en castellà, fet que provoca no poques rialles entre els castellanoparlants que l'intenten pronunciar correctament. En castellà, com a la resta de "Rogers", m'han dit de tot! I val més que obviem avui les maneres com l'han escrit, el meu nom!

Hi ha qui vol optar per la variant d'anomenar-me Rogelio, fet que puc acceptar, no sense abans advertir que en tot cas Rogelio en català és Rogeli... i que jo em dic Roger!

A mitjans dels anys '80 del segle passat, amb 10-11 anys, vaig participar, formant part d'una delegació de Girona, a un campus de bàsquet a Miranda de Ebro (Burgos), juntament amb altres jugadors i jugadores de bàsquet d'arreu de l'estat espanyol.

Ignoro si va ser un company o un monitor, el fet va ser que al cap de pocs dies de començar el campus per molts ja no era aquell nen rosset, amb ulleres i rodanxó de nom impronunciable, sinó simplement en "Salmonete", que a més d'una manera simpàtica m'emparentava amb el personatge de Verano Azul "Piraña"... salvant les distàncies!

Acabada l'activitat es va acabar l'ús d'aquest sobrenom, tot i que entre els companys del meu equip de bàsquet aquest sobrenom es va recordar sempre amb molt bon humor, i fins i tot alguna vegada n'he recomanat el seu ús, irònicament, per part de qui, ocasionalment, ha tingut evidents dificultats per a pronunciar correctament el meu nom.

Em van retornar aquests records setmanes enrere llegint els articles "Moll o roger" i  "Més rogers" de Manuel Cuyàs a El Punt Avui.

Per mi el "salmonete" ha estat sempre el "roger" i com a alternativa al meu nom, trobo més divertit el sobrenom de "Salmonete" que no pas el de "Moll"!

En tot cas, també en plena dècada dels '80, un altre sobrenom que va fer fortuna, va ser "el ros de la Trinca" i a principis dels '90, a l'institut, "Schuster"; en cap cas no va ser ni per les meves qualitats vocals ni futbolístiques, sinó per la melena rossa i per les ulleres, aleshores tintades, que lluïa... però això ja són unes altres històries...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada