Recordant Josep Casero, recordant el tio Josep!

La Mireia va recordar amb emoció Josep Casero. Foto: Roger Casero

El passat dimecres 5 de juny, l'endemà del 10è aniversari de la sobtada mort de Josep Casero, l'AAVV Juncària - Parc Bosc de Figueres va organitzar-li un acte de record i homenatge.

D'entre els diferents parlaments que es van fer em permeto destacar el que va fer la Mireia Guerrero Casero,  una de les meves 9 cosines i neboda, també, de Josep Casero. El de la Mireia va ser un parlament molt emotiu, sobretot quan va saber trobar en els seus tres fills, les qualitats de Josep Casero!

"Bona tarda,
primer de tot, demanar-vos paciència i comprensió. És el primer discurs que faig des de que sóc regidora. Sumats als nervis del debut hi ha la dificultat del moment. Per a mi, encara m'és molt difícil parlar del tiu Josep sense emocionar-me, sentir pena o trobar-lo a faltar.

Ara fa 10 anys…ara ja fa 10 anys vam viure un dels dies més complicats i contradictoris de la història recent dels Casero. El destí es va endur, sense avisar, un dels pilars de la nostra família, i al mateix temps, el mateix destí, ens va regalar una petita joia anomenada Tura.

Paradoxes de la vida, amb el temps podem fer una lectura d'aquest fet com un exemple d'un dels valors del tiu: "Sense relleu no hi ha futur", li havia sentit dir tantes vegades. Ell creia de veritat en el relleu generacional, com creia i defensava altres valors com la bondat, la generositat,el respecte o el perdó. Valors que van saber transmetre els meus avis als seus fills, els nostres pares a nosaltres i esperem que nosaltres als nostres fills....i així transmetre l'essència del tiu a les noves generacions que no l'han pogut conèixer.

Per sort, va saber fer la seva feina molt ben feta i avui podem trobar una mica d'ell en cada un de nosaltres, sobretot en els seus fills.

• En Josep, el cosí gran, el protector, el defensor de la família, aquell que anem a buscar perquè ens cuidi, ens protegeixi i ens resguardi de la por.
• La Jerusa, la bondat feta persona, l’emoció, el sentiment...el reflexa d’aquella llàgrima a l’ull que tenia el tiu cada cop que s’emocionava. 
• La Noemí, la defensora de la justícia social, la que lluita per mantenir vius els drets dels homes i dones, sobretot dels més desfavorits i desprotegits.

Perquè així i això era el tiu Josep, sobretot, un gran lluitador i una bona persona. Sempre preocupat per  tothom, per  la família, pels veïns del  barri, pels alumnes de l'escola, pels figuerencs i figuerenques.

Treballava per intentar solucionar els problemes quotidians de la gent. Per a ell millorar l'entorn proper era la manera  de millorar la qualitat de vida de la gent que s'estimava.  Amb ell, l'escola, el barri i tota la zona oest de Figueres  va passar de ser un entorn complicat, segons deien els del centre, a ser una zona on es podia viure de manera digne i confortable, un lloc on  veure créixer la seva família.

No treballava mai sol, creia fermament en el treball en equip, sempre compartia els seus projectes amb aquelles persones que compartien les seves preocupacions i, sobretot,  amb aquelles  que tenien ganes de lluitar per aconseguir els canvis necessaris per millorar la vida de tots. Des de el Partit dels Socialistes, l'AAVV del Juncària Parc-Bosc, la Federació d'AAVV, l'agrupació de manaies, l'ajuntament o tant d'altres llocs…va saber fer una molt bona feina.

El tiu Josep era un home amb una gran capacitat de perdonar. Ell creia en la gent. Dels errors se n'aprèn! I un company, amic o familiar està per ajudar a rectificar i animar a continuar i no per recriminar. Del perdó en surten vincles forts i projectes sòlids. Solia dir ...

El tiu Josep era una persona generosa que va treballar sempre per millorar la vida dels altres.

La família vol agrair molt especialment aquest homenatge, el més especial de tots, el que li fan els seua amics, veïns, la seva “altra família”.

Gràcies de tot cor i que seguim estimant-lo i recordant-lo per sempre."

Joan Armangué recordant Josep Casero va recordar també el seu germà, el meu pare, Just M. Casero. Precisament aquell dia pocs sabíem i recordàvem que de ser encara viu en Just hagués fet 67 anys...

El meu cosí, i fill gran de Josep Casero, de nom també Josep, hores després de l'homenatge al seu pare va dir-nos que la millor herència que els que ja no hi són ens han deixat, la millor herència que els que encara hi són ens poden deixar, és la família, una família que no ha parat de créixer, una família unida!

La família Casero és gran, molt gran! I molta d'aquesta grandesa li devem a Josep Casero, un home bo!