L'Emília és una florista de Sarrià de Ter. Ella ha creat, amb cura i exel·lent criteri, les flors que han celebrat els naixaments de les meves tres filles, també ha creat els poms de flors que he ragalat a la Sira, a vegades amb un motiu aparent, a vegades aparentment sense motiu. Sempre he pensat que l'Emília, més que flors, ven emocions, sentiments... Quan hi vaig l'hi dic la idea del què vull i ella, amb molta traça, copsa la idea i la transforma en un pom de flors...
En Toni despulla les flors de la seva voluptuositat i s'hi apropa per mostrar-nos-en el seu interior. Una bella fragilitat de moviments i colors que ens hipnotitzen, fent-nos somiar algun dia ser abella per contemplar encara més íntimament l'esplendor interior de les flors.
Aquesta és la primera exposició d'en Toni, però ja n'ha preparat dues més. I en projecta una altra amb tres companys més de passió fotogràfica; un d'ells és el meu germà, en Bernat Casero.
Si sou inquiets i curiosos per conèixer més obra d'aquests dos fotògrafs, podeu contemplar algunes de les seves fotografies a les seves pàgines de Flikr, la d'en Toni i la d'en Bernat.
La fotografia, l'hi comentava a en Toni, en certa manera enganxa... d'un temps cap aquí a mi també em sedueix; deu ser la possibilitat no només d'immortalitzar un instant, de copsar un moment, sobretot d'oferir, de veure-hi una mirada més personal...
Fins el 29 de febrer podeu veure l'exposició a la Sala Patronat de Sarrià de Ter. Us la perdreu?.
Caram Roger, L'emilia de ben segur que estara ben contenta quan llegeixi això, pero jo, estic ben cofoi amb el que he llegit, m'ha encantat la historia, i el que h iha al darrera, una gran persona
ResponEliminauna abraçada
Toni