La intimitat de les flors

chorus line, originalmente cargada por Don_Gato.

Formes de colors lluninoses

cridant perquè mirin el que sóu

des del fons de l'ànima més vistosa

oferiu el més bo i millor...

I les aromes que fruïm

que deixeu anar generoses

no només calmen les ànsies

també inciten els sentits...

(Fotografia i text de Toni Lozano Gato. Sarrià de Ter, febrer 2008)

L'Emília és una florista de Sarrià de Ter. Ella ha creat, amb cura i exel·lent criteri, les flors que han celebrat els naixaments de les meves tres filles, també ha creat els poms de flors que he ragalat a la Sira, a vegades amb un motiu aparent, a vegades aparentment sense motiu. Sempre he pensat que l'Emília, més que flors, ven emocions, sentiments... Quan hi vaig l'hi dic la idea del què vull i ella, amb molta traça, copsa la idea i la transforma en un pom de flors...

Les flors són la vida de l'Emília; potser per això es mostrava gratament sorpresa, el divendres, davant les fotografies d'en Toni Lozano Gato de l'expocisió "La intimitat de les flors". La majoria, quasi totes les flors exposades són flors de la seva botiga. L'Emília em comentava que en Toni hi aportava una mirada diferent; és una mirada, com diu em propi títol de l'exposició, més íntima, una mirada més pausada, més contemplaviva.

En Toni despulla les flors de la seva voluptuositat i s'hi apropa per mostrar-nos-en el seu interior. Una bella fragilitat de moviments i colors que ens hipnotitzen, fent-nos somiar algun dia ser abella per contemplar encara més íntimament l'esplendor interior de les flors.

Amb la Clàudia, la meva filla gran, vam assitir el passat divendres 8 de febrer a la inauguració de l'exposició. Entre tots dos vam fer algunes fotografies (la majoria ella), que són les que en forma de galeria acompanyen aquestes quatre ratlles.

Aquesta és la primera exposició d'en Toni, però ja n'ha preparat dues més. I en projecta una altra amb tres companys més de passió fotogràfica; un d'ells és el meu germà, en Bernat Casero.

Si sou inquiets i curiosos per conèixer més obra d'aquests dos fotògrafs, podeu contemplar algunes de les seves fotografies a les seves pàgines de Flikr, la d'en Toni i la d'en Bernat.

La fotografia, l'hi comentava a en Toni, en certa manera enganxa... d'un temps cap aquí a mi també em sedueix; deu ser la possibilitat no només d'immortalitzar un instant, de copsar un moment, sobretot d'oferir, de veure-hi una mirada més personal...

Fins el 29 de febrer podeu veure l'exposició a la Sala Patronat de Sarrià de Ter. Us la perdreu?.