dilluns, 4 de febrer de 2008

Tramuntanada a Cantallops

Cantallops és un petit poble de l'Alt Empordà, situat a la falda de la serralada de l'Albera, sota el Puig Neulós, al costat de La Jonquera. Cantallops és també el poble on va néixer la meva mare, el poble on viu la seva mare, la meva àvia, i el seu germà, el meu oncle amb la meva tia i un dels meus tres cosins, els altres dos, més grans, viuen, estudiant i treballant, a Barcelona. Cantallops és el poble, en definitiva, de la meva família materna. El meu avi, Miquel Gumbau Llonch, en va ser jutge de pau i alcalde.

Cantallops és el poble on, de petits, amb el meu germà passàvem part de l'estiu, després de les colònies i el casal d'estiu i abans de les vacances de la meva mare. Fa uns deu anys la meva mare va reformar la casa de la seva àvia paterna, Can Llonch. Girona és la ciutat on vaig néixer i créixer, Sarrià de Ter el poble on he format la meva família i on visc, Cantallops és el poble per trencar i canviar de ritme.

Aquests darrers dies, setmanes i mesos han estat moguts, políticament, a Cantallops. Josep Molas, l'alcalde de tota la vida (almenys la meva), ha dimitit just abans de fer-se efectiva una moció de censura contra el seu govern. És certament una situació complexa, segurament poc comprensible sense disposar de tots els elements de la pròpia dinàmica dels darrers quatre anys a Cantallops.

És innegable que Josep Molas ha estat un bon alcalde per Cantallops, de no ser així no hagués renovat els seus mandats al llarg de totes i cadascuna de les eleccions municipals. Però possiblement no ha sabut plegar a temps, donar el relleu a una nova generació. La oportunitat semblava clara quan, a les eleccions del 2003, l'acompanyaven a la llista alguns joves preparats i, sobretot molt motivats, joves que ja feinejaven pel poble a través de Cantallops Acció Cultural. Els recordo molt il·lusionats davant la possibilitat de poder treballar, des de l'Ajuntament de Cantallops, pel seu poble. No van plantejar, llavors, un enfrontament a l'alcalde Josep Molas; van formar part de la seva llista i van sortir escollits regidors. Va ser, però, talment un miratge. Amb el pas del temps van veure les dificultats del canvi des de dins, les dificultats de trencar les fortes inèrcies d'anys i anys de la política de l'alcalde. El seu tarannà, les seves il·lusions, el seu llenguatge i aspiracions no encaixaven amb les de l'alcalde. Possiblement quelcom més que una qüestió generacional. Durant el darrer mandat es van desmarcar de la política de l'alcalde Josep Molas.

Aquesta experiència possiblement va despertar la necessitat d'oferir, després que al 2003 només es presentés una llista a les municipals, la de CiU, una alternativa a la llista encapçalada per Molas al 2007. El resultat va ser la presentació de la candidatura d'Independents per Cantallops-AM, una llista vinculada a ERC, encapçalada pel jove Miquel Serrano.

Però no han estat els resultats de les darreres eleccions el què ha precipitat la moció de censura i posterior dimissió de l'alcalde Josep Molas, ha estat una cúmul d'esdeveniments la punta de l'iceberg del qual ha estat el camí de Bell-lloc.
Miquel Serano serà alcalde d'aquí a un any i mig i fins el final del mandat. Josep Molas ho ha estat els darrers 31 anys. Personalment m'hagués agradat que Josep Molas hagués tingut un altre final, així com m'hagués agradat un altre començament per el Miquel Serrano.

Però Cantallops, el Cantallops de cada dia no es mou, només faltaria, a partir dels meus desitjos!. Entenc que no ha estat agradable per ningú aquesta situació, però penso que finalment s'ha tancat un cicle i se n'ha obert un altre. S'està produint un canvi generacional en el govern de Cantallops, amb l'aportació d'una manera nova i diferent de fer i viure la política. El nou govern de Cantallops disposa de tres anys per treballar i fer valer la seva opció de canvi. Jo, malgrat no viure ni votar a Cantallops, els dono el meu vot de confiança, m'hi sento proper ideològicament, també generacionalment.

Dies de tramuntana a Cantallops... ja calmarà...

-----------------------------

pd1: Miquel Serrano, juntament amb el seu germà Lluís i amb el professor Antoni Cobos, és coautor del llibre Cantallops, dins les monografies de municipis que edita la Diputació de Girona.

pd2: a l'espera de poder-m'hi esplaiar, un breu comentari sobre el concert d'Antònia Font a l'Auditori d'aquest diumenge en dues paraules: im pressionant!.
pd3: l'entitat GERD (Grup Editor de la Revista del Discapacitat) amb seu a Sarrià de Terl inaugurarà aquest dijous 7 de febrer a les 7 de la tarda una botiga d´artesania solidària. La seu social i la botoga de GERD és al Carrer Firal, 22 de Sarrià de Ter.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada