Fan olor els núvols?.Els partits polítics tenen sigles i se'ls associa amb colors; dels partits polítics emanen valors, amb més o menys matisos entre ells. Fan olor els partits polítics?. De pudor alguna vegada hem vist que sí que en fan... però centrem-nos ara amb les olors positives...
Les persones tenim la nostra pròpia olor corporal, també casa nostra, per bé que a nosaltres ens és més imperceptible, però no, per nosaltres, la de les cases dels altres. Podem atribuir una olor característica als partits polítics, és possible destil·lar-ne la seva fragància?. El PSC ho ha fet amb la seva fragància, a partir d'aromatitzar els valors que emanen del PSC, naturalment no de manera exclusiva...
Abans de crear la fragància el PSC ha hagut de suar molt... i de molt lluny!.
El 22 de juny de 1976 es va celebrar, al Palau Blaugrana de Barcelona, el Míting per la Llibertat. El míting representava, mesos després de la mort de Francisco Franco, el primer acte de masses de les esquerres catalanes. Van intervenir-hi onze oradors: Josep Andreu i Abelló, Anna Balletbó, Maria Aurèlia Capmany, Alexandre Cirici Pellicer, Juanjo Ferreiro, Dolors Torrent, Elias López Blanco, Jordi Llimona, Joan Reventós, Josep Vidal, Pep Jai, i Joan Colomines. Precisament Joan Colominas, qui llavors va passara CDC, va se l’autor de la frase "Estem suant socialisme"... naturalment ens podem imaginar el pavelló ple de gom a gom amb una temperatura que no feia més que pujar...
Aquest míting va suposar el primer pas en la formació del PSC Congrés, una de les peces fonamentals per la formació de l´actual PSC.
En l’acte de commemoració del 30è aniversari del Míting per la Llibertat, celebrada el 14 de setembre de 2006, el llavors candidat i actual President de la Generalitat, José Montilla, va dir en la seva intervenció:
“Dels parlaments que es van fer i dels manifestos i cartes d’adhesió, que es van llegir aquell 22 de juny de 1976, es poden extreure fàcilment un bon grapat de conceptes. Idees que expressen les preocupacions i els objectius plantejats que es van fer presents en aquell primer acte públic democràtic que es feia a Catalunya des de 1939. Permeteu-me que us recordi algunes de les més repetides:
Llibertat, socialisme, construcció d'un projecte col·lectiu, classes populars i treballadores, fraternitat, feminisme, sindicalisme, unitat, defensa de la cultura i la llengua catalanes, Generalitat, amnistia
Conceptes tots ells que es van anar obrint pas durant la transició a la democràcia i que sens dubte expliquen bona part del recorregut històric que ha fet la societat catalana. Però pot ser hi han quatre aspectes pels que aquell míting va tenir una rellevància especial”.
Suar socialisme és una expressió que té una gran força, que lliga íntimament amb alguns dels eixos principals de l’ideari socialista, com el treball, alhora que l’hi dóna un important contingut d’identificació, donant a entendre que el socialisme es porta a dins... potser no a la sang, ja que no es diu “sagnar socialisme”, però sí, almenys, sota la pell. No és, doncs, un fet espontani, és un fet que ve de lluny, el socialisme té entranyes, profundes arrels. La frase suar socialisme, en aquell context, també ajudava a explicar l’ebullició del moment, davant la possibilitat de girar full i passar la pàgina de la dictadura per obrir la de l’enyorada democràcia... Calia seguir-hi treballant, ara més que mai, calia treballar-hi amb energia, incansablement, per fer que la democràcia brollés...
30 anys després la societat ha canviat i, naturalment, també els partits i la política. Us imagineu ara un acte polític amb onze oradors!. La fragància del PSC és un petit gest que té el mèrit de posar en valor els valors centrals del socialisme: confiança, futur, justícia, eficàcia, igualtat, progrés i treball. El dossier explicatiu de l'olograma del PSC destaca les notes de sortida, les notes de cor i les notes de fons de la fragància.
Llibertat, socialisme, construcció d'un projecte col·lectiu, classes populars i treballadores, fraternitat, feminisme, sindicalisme, unitat, defensa de la cultura i la llengua catalanes, Generalitat, amnistia
Conceptes tots ells que es van anar obrint pas durant la transició a la democràcia i que sens dubte expliquen bona part del recorregut històric que ha fet la societat catalana. Però pot ser hi han quatre aspectes pels que aquell míting va tenir una rellevància especial”.
Suar socialisme és una expressió que té una gran força, que lliga íntimament amb alguns dels eixos principals de l’ideari socialista, com el treball, alhora que l’hi dóna un important contingut d’identificació, donant a entendre que el socialisme es porta a dins... potser no a la sang, ja que no es diu “sagnar socialisme”, però sí, almenys, sota la pell. No és, doncs, un fet espontani, és un fet que ve de lluny, el socialisme té entranyes, profundes arrels. La frase suar socialisme, en aquell context, també ajudava a explicar l’ebullició del moment, davant la possibilitat de girar full i passar la pàgina de la dictadura per obrir la de l’enyorada democràcia... Calia seguir-hi treballant, ara més que mai, calia treballar-hi amb energia, incansablement, per fer que la democràcia brollés...
30 anys després la societat ha canviat i, naturalment, també els partits i la política. Us imagineu ara un acte polític amb onze oradors!. La fragància del PSC és un petit gest que té el mèrit de posar en valor els valors centrals del socialisme: confiança, futur, justícia, eficàcia, igualtat, progrés i treball. El dossier explicatiu de l'olograma del PSC destaca les notes de sortida, les notes de cor i les notes de fons de la fragància.
El grup municipal del PSC de Sarrià de Ter (a la foto l'Assumpció Vila, la Loli Fernández, la Iolanda Jiménez i jo mateix) vam regalar, a les regidores i regidors de l'Ajuntament una "fragància" del PSC durant el darrer Ple. Un gest simpàtic sense més voluntat que la de compartir, d'una manera desenfadada, la "fragància" del PSC.
----------
pd1: El poder de tu voz és una campanya d'Amnistia Internacional de defensa dels Drets Humans. El vídeo de la campanya no s'ha pogut emetre pels canals estatals de comunicació. En un manifest d'Amnistia Internacional s'exposen els motius de la controvèrsia. El manifest comença per respondre a la pregunta Què ha passat?. Així comença en manifest:
"Desde hace ocho meses, el spot de Amnistía Internacional “El Poder de Tu Voz” no se puede emitir en los canales nacionales de televisión. El Ministerio de Industria, Turismo y Comercio obstaculiza su emisión denegando la exención de cómputo publicitario. No sólo niega el carácter de servicio público del anuncio, con lo que se impide su emisión gratuita, sino que además lo califica como publicidad política. Dicha calificación supone considerar ilegal la emisión por parte de cualquier canal de televisión (artículo 9. 1c ley 25/1994) y sancionable como infracción grave (artículo 20.2 de la misma ley)".
Amnistía Internacional: El Poder de tu Voz
Uploaded by Razorbuzz
pd2: aquesta campanya electoral representa la consolidació del paper de les TIC en la comunicació i difusió de missatges. Les campanyes cada vegada més es fan al carrer i a la xarxa en paral·lel. Apareixen noves pàgines dels candidats, es renoven les d'alguns partits, s'engreixen els llistats de blocs afins als partits i la xarxa esdevé, aquests dies, en una mena d'olla en plena ebullició. Una manera de seguir la campanya és a través del canal Youtube Elecciones Generales 08, creat específicament per les eleccions generals del proper 9 de març. El canal permet fer preguntes als candidats a través de vídeos...
pd3: Quim Curbet ha trobat una foto fins ara inèdita feta per ell mateix l'any 1979 a Banyoles on hi surten, entre d'altres, Joan M. del Pozo, M. Àngels Cabarrocas, Alfons Romero, Just Casero, Salvador Diumenjó, Ernest Lluch, Joan Birba i Francesc Francisco-Busquets. Són ells, els de la foto, els qui suaven socialisme...
A partir d'aquesta fotografia ha fet un post al seu bloc amb la fotografia retrobada i inèdita i un text d'en Just M. Casero.
A partir d'aquesta fotografia ha fet un post al seu bloc amb la fotografia retrobada i inèdita i un text d'en Just M. Casero.
“Em sorprèn el món. Com és capaç de generar indefinidament la vida; i també com és incapaç de contenir-la. Al final del procés, hi ha la mort, o hi ha la vida. Hi ha reducció de tot a cendra, o la resurrecció de totes les cendres. El fum es recompondrà en fulla, o tot serà un núvol final en el que cada electró portarà gravat els noms de tots els seus recorreguts per éssers que en un altre temps foren tangibles.”
(Just M. Casero – Quiosc)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada