dijous, 14 de febrer de 2008

14-F: la vaga de mestres a Sarrià de Ter


Les i els mestres del CEIP Montserrat de Sarrià de Ter han fet vaga; tot el Claustre de mestres ha decidit secundar la vaga d'aquest dijous 14 de febrer. Hi ha hagut, això sí, serveis essencials (serveis mínims, per entendre'ns): cinc mestres més la pròpia Direcció. A l'escola, a primera hora del matí, també hi ha anat l'administrativa del Departament d'Educació, el porter-mantenidor i les netejadores (personal municipal); el servei de menjador, gestionat per l'AMPA, ha estat obert i al complert.

Al CEIP Montserrat hi ha 375 alumnes; aquesta és una xifra que, com en moltes (totes?) les escoles varia al llarg del curs. Al matí a l'escola hi han anat un total de 14 alumnes. Els alumnes que han assistit a l'escola han treballat, sense avançar matèria, naturalment.

Pels alumnes que no han assistit a l'escola avui ha estat com un dia de lliure disposició o de pont. Per les seves famílies la vaga ha suposat un esforç de logística familiar; la majoria s'hi han resignat; algunes fins i tot han aplaudit la convocatòria de vaga.

Pels alumnes que han anat a l'escola ha estat un dia d'escola atípic, diferent... no sé si especial, però. Tota l'escola per ells, certament, però mancats d'un element important: els companys. Les aules, els passadissos, el menjador, els patis ben buits. Un ambient diferent, sense la remor constant de la mainada jugant a l'esbarjo, explicant-se mil i una aventures als passadissos i xiuxiuejant a les aules.
Demà totes i tots es retrobaran i els 14 podran explicar-los com de diferent és l'escola sense, pràcticament, alumnes.

El dret a la vaga dels mestres i el dret a l'escolarització dels infants entren, en circumstàncies com aquestes, en conflicte; els serveis essencials han de garantir ambdós drets, de manera que estan destinats a no satisfer cap de les dues parts: uns per massa, per excessius, els altres per massa poc, per quedar curts...

Són motiu, unes bases d'una llei que encara no ha iniciat la tramitació parlamentària, per convocar una vaga?. Els sindicats i la majoria de docents consideren que sí. Entre les famílies, també entre alguns docents, es considera que possiblement la vaga es produeix en un moment en què encara hi ha molt camí per córrer. Les bases tot just al novembre van començar a circular. Hi ha qui sosté, com el propi Conseller Maragall en unes declaracions que ha fet, , que les Bases per la Llei d'Educació de Catalunya per si soles ho han estat motiu suficient per convocar la vaga, que hi ha d'altres elements. La sensació, però, és que l'abast de l'acord del Pacte Nacional per l'Educació s'està diluint. Ha estat potser, aquesta vaga, una mena de vaga preventiva...

Passada la vaga cal cercar l'acord, el màxim acord entre totes les parts (administració, sindicats, docents, famílies i alumnes) per seguir fer avançar la proposta de la Llei d'Educació de Catalunya. Cal diàleg, confrontació i negociació per arribar al màxim consens possible, primer dins l'àmbit educatiu, després a nivell parlamentari.

Demà les aules, els passadissos, el menjador i els patis del CEIP Montserrat tornaran a vessar de mainada, jugant als patis, explicant-se una i mil aventures i amb corredisses als passadissos i amb xiuxiueigs a cau d'orella a esquenes de les mestres...

-------------------------------------------------

pd1: l'escola on treballa la Sira no ha fet vaga; ella, com la resta de mestres de la seva escola, ha treballat. Una àvia i una besàvia han tingut a la Clàudia i a la Irina, les nostres filles grans; l'Abril, la petita, ha anat com cada dia i amb normalitat a l'escola bressol municipal Confetti.

pd2: Sant Valentí no fa vaga. Amb la Sira el celebrem des que estem junts (juliol de 1993, aviat farà 15 anys!). Avui volíem dinar junts a algun restaurant, com cada any; amb la vaga no hem pogut, ja que a partir del migdia les nenes han vingut a casa. Hi ha gent que no entén perquè el celebrem; de fet ens intercanviem alguns regals i alguna carta, postal o breu escrit... I naturalment també celebrem el Sant Jordi, i ho fem, des de sempre, de manera igualitària: llibre i rosa per tots dos...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada