“Si Solbes con un ojo le dió un meneo a Pizarro, imagínate Zapatero con dos ojos a Rajoy!”.
Amb aquesta afirmació em responia un veí de La Rasa quan l'hi vaig preguntar si al vespre miraria el “partit” (llegeixi's el debat).
Molta de la gent amb la que vam parlar ahir, durant la presència dels candidats Àlex Sàez, Lluís Maria de Puig i Margarita Arquer a Sarrià de Ter, mostrava amb convicció la importància que no només Rodríguez Zapatero sigui president, sinó que Rajoy no ho sigui...
La Iolanda Jiménez, la Loli Fernández i jo mateix vam acompanyar els candidats, en una breu però intensa estada a Sarrià de Ter.
Pel que fa al debat algunes primeres impressions:
Rajoy només deia a Zapatero que deixés de parlar de xifres macroeconòmiques, fins i tot quan Zapatero parlava d'economia domèstica...
Al principi Zapatero se'l veia una mica més nerviós, però va anar guanyant terreny, sentin-se més còmode en el debat, dominant més els temes. I es ma mostrar molt ferm davant les acusacions de Rajoy d'haver agredit les víctimes: realment ignominiós. L'acusació era prou greu (i a sobre ell s'hi va refermar) com perquè el moderador l'hi deixés espai per defensar-se...
L'evidència dels fets i les xifres de Zapatero es van acabar imposant davant la demagògia de Rajoy, sobretot perquè Rajoy es remuntava massa sovint a la primera legislatura de govern del PP, a la segona meitat dels anys 90!, per cercar dades que l'afavoríssin.
Durant el debat pensava amb la gent de Sarrià amb qui ahir a la tarda vam estar xerrant a Sarrià de Ter. Zapatero o Rajoy?. Ells tindran la clau, com tots els electors. Però estic convençut que si d'ells depèn, Rajoy seguirà essent el cap de l'oposició que més ha crispat la política, i el pitjor és que possiblement ho fa a contracor... però ho ha fet i ho fa, i ho seguirà fent si la direcció del seu partit no es renova... És la pitjor versió del PP, la que fa de Fraga un polític moderat...
I una pregunta: perquè el PP amaga José Ma Aznar?. Quin contrast amb Felipe González...
Una campanya propera, de trepitjar territori, de trepitjar barris i pobles, de contacte directe amb la gent. El PSC ha fet i farà molts quilòmetres aquests dies... i Sarrià de Ter ha estat una parada més en el camí, espero que cap a la victòria!.
Amb aquesta afirmació em responia un veí de La Rasa quan l'hi vaig preguntar si al vespre miraria el “partit” (llegeixi's el debat).
Molta de la gent amb la que vam parlar ahir, durant la presència dels candidats Àlex Sàez, Lluís Maria de Puig i Margarita Arquer a Sarrià de Ter, mostrava amb convicció la importància que no només Rodríguez Zapatero sigui president, sinó que Rajoy no ho sigui...
La Iolanda Jiménez, la Loli Fernández i jo mateix vam acompanyar els candidats, en una breu però intensa estada a Sarrià de Ter.
Pel que fa al debat algunes primeres impressions:
Rajoy només deia a Zapatero que deixés de parlar de xifres macroeconòmiques, fins i tot quan Zapatero parlava d'economia domèstica...
Al principi Zapatero se'l veia una mica més nerviós, però va anar guanyant terreny, sentin-se més còmode en el debat, dominant més els temes. I es ma mostrar molt ferm davant les acusacions de Rajoy d'haver agredit les víctimes: realment ignominiós. L'acusació era prou greu (i a sobre ell s'hi va refermar) com perquè el moderador l'hi deixés espai per defensar-se...
L'evidència dels fets i les xifres de Zapatero es van acabar imposant davant la demagògia de Rajoy, sobretot perquè Rajoy es remuntava massa sovint a la primera legislatura de govern del PP, a la segona meitat dels anys 90!, per cercar dades que l'afavoríssin.
Durant el debat pensava amb la gent de Sarrià amb qui ahir a la tarda vam estar xerrant a Sarrià de Ter. Zapatero o Rajoy?. Ells tindran la clau, com tots els electors. Però estic convençut que si d'ells depèn, Rajoy seguirà essent el cap de l'oposició que més ha crispat la política, i el pitjor és que possiblement ho fa a contracor... però ho ha fet i ho fa, i ho seguirà fent si la direcció del seu partit no es renova... És la pitjor versió del PP, la que fa de Fraga un polític moderat...
I una pregunta: perquè el PP amaga José Ma Aznar?. Quin contrast amb Felipe González...
Una campanya propera, de trepitjar territori, de trepitjar barris i pobles, de contacte directe amb la gent. El PSC ha fet i farà molts quilòmetres aquests dies... i Sarrià de Ter ha estat una parada més en el camí, espero que cap a la victòria!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada