diumenge, 24 de febrer de 2008

La família: l'estructura és el de menys...

Us proposo un senzill exercici, sense cap pretensió demoscòpica, senzillament com a element de visualització de la realitat del nostre entorn. Preneu paper i llapis i penseu en les unitats familiars que us són més properes, per vincles de sang, per vincles de veïnatge, per vincles d'amistat, etc. L'ordre és el de menys, tan sols anoteu els tipus de família que són; tampoc calen noms o altres referències.

Jo al meu voltant tinc pràcticament de tot: segones unions de parelles amb fills propis i fills anteriors, segones unions de parelles sense fills anteriors però sí amb fills propis, parelles separades, amb i sense fills, mares solteres, parelles homosexuals amb fills, parelles no formalment (oficialment) constituïdes (no casades, per entendre'ns) amb fills, parelles amb convivència a temps parcial...

I la família tradicional, és a dir, casades i amb fills?. Sí també n'hi ha: la meva, per exemple. Models de família diferents, i més que n'hi ha...

Però el curiós és que quan darrerament algunes associacions, partits polítics i altres s'han manifestat a favor de la família tradicional, el cert és que no m'hi he sentit representat. No hi ha un model de família que, per si sol, sigui millor que un altre; és mesquí parlar de famílies desestructurades associant-les a models de famílies no tradicionals, si per estructura entenem la forma de la família.

No és la forma el què desestructura una família, sinó que són les relacions, els vectors relacionals entre tots i cadascun dels membres que la formen, el què determina si la família, amb independència de la seva forma, de la seva estructura, és un entorn de convivència positiu i enriquidor per tots els seus membres o, pel contrari esdevé un marc de desigualtat en les relacions familiars, entre els ascendents i els descendents (la parella, els pares i mares, els fills i filles...).

La família és el millor entorn on un infant pot néixer i créixer, és un important, vital, element de socialització. Qualsevol tipus de família, sempre que les relacions entre els seus membres siguin d'estimació, de respecte i d'igualtat.

Les famílies es poden trencar, naturalment, i es poden unir amb altres famílies, creant-ne de noves. Les famílies no són estàtiques, generen moviments externs i interns, no nomes per les altes i baixes que puguin haver-hi, també, i sobretot, perquè cada membre d'una família és un univers en sí mateix, un univers en constant evolució.

No és la família tradicional la que ofereix, necessàriament, una major garantia de supervivència als seus membres, no és el model, són les relacions que s'estableixen entre els seus membres...

I consti que jo em sento molt còmode amb el model de família que represento: casat formalment (i per l'església, malgrat sóc agnòstic, per respecte i estima vers la Sira i les seves creences) i amb filles. No es tracta de salvar cap model de família, sinó de vetllar perquè tots els colors de família tinguin el mateix reconeixement.

-----------------------

pd1: Pia Bosch parla i defensa la família al Parlament de Catalunya. Ens ho explica al seu bloc amb el post Polítiques familiars: “Senyores i senyors diputats , prenc la paraula en nom del Grup Socialista, per fixar la posició en relació a la proposició de llei de modificació de la llei de suport a les famílies presentada pel Grup Popular, i per recolzar les esmenes de rebuig que ja han estat presentades.Voldríem complementar el que s’ha dit fins ara amb algunes consideracions addicionals." I seguiex...

pd2: Assumpció Vila no parla de famílies al seu darrer post, però sí que del què parla és d'especial interès per les família, i no només: El Parc Art de Cassà.
Per fer boca: El parc està concebut com un distret passeig enmig de la natura, amb diferents plantes mediterrànies, tot fent un circuit que permet veure la totalitat de les obres.

pd3: el dibuix que il·lustra aquest post és de la Clàudia, la meva filla gran.

Cap comentari:

Publica un comentari