dimarts, 5 de febrer de 2008

El cotxe ben aparcat en un lloc inoportú

Aparentment ahir vaig aparcat correctament el cotxe, només aparentment.
A quarts de vuit del vespre vaig aparcar al carrer Francesc Ciurana de Girona, a l'alçada del número 21, a l'altre costat de vorera. La zona blava és de pagament fins a les vuit; la tarifa mínima són trenta cèntims, suficients per l'estona que restava fins arribar a les vuit. No disposava de canvi i vaig pagar el tiquet amb una moneda de cinquanta cèntims, que em permetia deixar el cotxe fins l'endemà a un quart de deu, del tot innecessari per mi... Bé, vint cèntims de propina...

Tenia reunió al partit; després de la reunió del PSC tenia, a dos quarts de deu, reunió del consell de redacció de la revista Parlem de Sarrià a la Biblioteca Emília Xargay. Entre les dues reunions havia de passar, si podia, per casa a fer un petó de bona nit a les nenes.

A un quart de deu tocats surto del PSC i, camí del cotxe truco a la Sira: “tot just ara surto de la reunió del partit, tinc el temps una mica justet... ostres quin fum!. Sembla que hi ha un incendi, el carrer és ple de fum i hi ha camions de bombers... espera't Sira que veig a la Isabel (Salamaña)... Sira no sé si podré venir, el carrer on tinc el cotxe està ple de fum i tallat pels bombers...”.

El carrer Francesc Ciurana s'amagava rere una espessa cortina de fum, les sirenes dels bombers i d'una ambulància enlluernen la fumarada. A l'inici del carrer, mentre parlo per telèfon amb la Sira veig a la Isabel Salamaña, regidora de l'Ajuntament de Girona. Em confirma que hi ha hagut un foc a un pis. “Tinc el cotxe aparcat just en aquest carrer, a veure si podré sortir...”. Avancem pel carrer i rere el fum, dins el fum, que poc a poc es va esvaïnt, veiem l'escena: una columna de fum surt d'una finestra de l'entresol del número 21 del carrer Francesc Ciurana. Hi ha una ambulància i tres camions de bombers tallen el carrer. Hi ha una zona cordonada amb bombers, Mossos d'esquadra i Policia Local de Girona. La Isabel hi entra, jo resto a fora i, oh sorpresa!: el meu cotxe està aparcat just dins la zona cordonada, al costat del tercer camió de bombers, el de l'escala.

Truco novament a la Sira: “això va per llarg, segur que no vinc, potser tampoc aniré a la reunió de revista, tinc el cotxe bloquejat pels camions de bombers...”. Truco a l'Assumpció Vila, que ja és a la Biblioteca Emília Xargay a l'espera que arribin els altres companys del consell de redacció: l'hi explico la situació i l'hi dic que no m'esperin.

04-02-08_2143
Comença a arribar la premsa, televisions locals i fotògrafs. Comentem la jugada amb en Marc Martí del Diari de Girona i recordem un incendi semblant d'aquest estiu al Pla de l'Horta de Sarrià de Ter. Els bombers han evacuat els veïns del bloc, el fum continua sortint de la finestra de l'entresol: s'ha calat foc en una perruqueria, tothom ja era fora i no hi ha hagut ferits, sí, naturalment, danys materials, o, com diuen les cròniques periodístiques, “no hi ha hagut víctimes però sí importants danys materials”.

Recordo l'incendi de Sarrià de Ter. No només cal esperar a apagar el foc, cal esperar que el fum escampi. Dedueixo que n'hi ha per estona, ja són quasi les deu i ja no atrapo ni el petó a les nenes ni la reunió de la revista. Truco de nou a l'Assumpció: “segur que no vinc”. A la tarda i a la primera trucada ja haviem comentat alguns temes a parlar a la reunió de revista: els canvis amb la correcció i la maquetació, la preparació d'un número sobre la Guerra del Francès i les imatges d'alguns dels articles del número que estem preparant...

No no només s'ha anat esvaint el fum, també la gent del carrer, entre els veïns, els propietaris dels cotxes (no sóc l'únic) i els tafaners. Davant la incertesa de saber quan podré treure el cotxe penso que quina millor manera d'esperar que anat al cinema. Truco de nou a la Sira per comenta-li la proposta. Les nenes ja dormen, totes tres; a la Sira també li pesen les parpelles.

I jo que em pensava que havia aparcat bé el cotxe...
05-02-08_0119

Xino xano arribo fins a la plaça Jordi de Sant Jordi. Consulto la cartellera i no ho dubto: “Hacia rutas salvajes”.

-------------------------

pd1: m'ha agradat que s'hagin trencat les previsions triufalistes que deien que “El Orfanato” arrassaria. És una bona notícia que l'Acadèmia hagi premiat “La soledad” de Jaime Rosales. Potser ja hagués estat excessiu un ex-aequo per Maribel Verdú i Blanca Portillo al Goya de millor actriu, malgrat hagués fet justícia al també bon treball de Blanca Portillo a "Siete mesas de billar francés".

pd2: José Corbacho tendeix a la grolleria; per un comentari encertat n'has d'escoltar masses passats... preferia el bon ofici i finesa de la Rosa Maria Sardà, fins i tot la sàtira de Gulliermo Toledo i Alberto San Juan, qui van presentar la gala dels Goya l'any 2003. Precisament Alberto San Juan ha estat galardonat enguany amb el Goya de millor actor, pel seu paper a la pel·lícula "Bajo las estrellas". Potser la reiteració del mateix és el què, a criteri meu, perjudica Corbacho. M'agrada més, José Corbacho, quan es diversifica i ens ofereix, per exemple, “Tapas”.

pd3: Pau Gasol és nou jugador dels Lakers de Los Angeles. Em vaig aficionar a l'NBA a mitjans dels 80, perdent les primeres nits veient els partits que oferia La 2 amb els comentaris de Ramon Trecet. Magic Johnson, Abdul-Jabbar, James Worthy... Michael Jordan encara havia d'explotar com a jugador i m'encantava, també Larry Bird. Durant uns anys va mantenir, sobretot al consurs d'esmaixades, una sana rivalitat amb Dominique Wilkins, dels Atlanta Hawks, encara que dels Hawks a mi m'agradava Glenn “Doc” Rivers, actual entrenador d'un dels equips més en forma de l'actual lliga de l'NBA, el mític Boston Celtics.

pd4: Ramon Trecet fa més de 20 anys que presenta cada dia Diálogos 3 a Radio 3 de RNE, de 3 a 4 de la tarda.

pd5: després de molts anys el carnaval va tornar al Pavelló de la UES. El municipal està en obres i, com molta de la seva activitat esportiva, la celebració del carnaval es va desplaçar al diumenge i al pavelló de la UES. La diada dominical i, sobretot, el fred, van deslluir una mica la cercavila, però no va defallir l'esperit del carnaval!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada