dijous, 31 de desembre de 2015

Els 10 més (i menys) llegits del 2015


A finals d'any sempre s'acumulen xifres i balanços de l'any que acomiadem, una manera de repassar i valorar els darrers dotze mesos viscuts, tot i que hi ha vivències que són de difícil recompte!

Intentava calcular dies enrere el nombre de petons que ens hem fet amb la meva dona al llarg d'aquest darrer any, i reconec que no me'n vaig sortir...

Em resulta més fàcil calcular el nombre de quilòmetres correguts, les piulades fetes, les fotografies publicades a Instagram, el nombre de pel·lícules vistes al cinema o el número de llibres llegits... Comparant les dades podria veure essencialment a què dedico el meu temps lliure, què prioritzo, què m'apassiona!

De tots els possibles balanços n'hi ha un que d'uns anys ençà faig públic, i és el llistat d'entrades al bloc publicades al llarg de l'any més llegides o, per a ser més exactes, més clicades. Enguany he llistat, també, les menys clicades...

Aquest és, doncs, el top 10 del 2015!

10.- La llista amb (del) president
(fragment)
Mas no serà el cap de llista, però sí el presidenciable!
La jugada és hàbil, doncs els altres s'hi presten i ho accepten, però també té els seus riscos: no tots els independentistes volen Mas, de nou, de president; entre molts altres arguments la CUP ben segur utilitzarà aquest d'una manera més o menys explícita.
Sigui com sigui Mas s'ha assegurat seguir essent l'alfa del procés!

9.- Lectures d'estiu
(fragment)
L'estiu, astronòmicament parlant, el vaig començar escoltant el que Beethoven mai podrà escoltar, ni llegir, de tot el que Ramon Gener explica i escriu, amb texans, sobre la història de la música clàssica i sobretot l'òpera, tot ben amanit per les seves peripècies musicals i vitals, que en el seu cas, convergeixen.
Després vaig agafar el tren acompanyat per l'alcohòlica i deprimida Rachel en els seus anar i venir de Londres, tot fent-se fantasies de les vides d'altri, fins que aquestes vides entren de ple en la seva!
Per comprendre-ho tot plegat (això de la condició himana!) i ja a peu la platja dels espigons de Sant Antoni em vaig endinsar en la breu i didàctica història de la humanitat segons Yuval Noah Harari: història que parla d'uns "homo sàpiens" a qui per moments em sembla reconèixer, i per moments em fan realment por!

8.- Postal de Nadal...2015!
(fragment)
Secretament comprem, no fos cas que ens enxampin, i amaguem els regals com qui fos gos enterrant un os, entaforant-los al fons d'armari, lluny de les furtives mirades dels infants; i per ells mentim, de manera piadosa, atribuint tals mèrits a un tronc caganer i tres reis maquillats, i també cada vegada més a un pare Noel importat, "okupa" de les nostres tradicions, finalment (vés què hi farem!) adoptat.
Brindem amb cava ben tips en àpats consecutius, repartint-nos bons desitjos entre els vius; i recordem els absents, sempre ben presents, amb més silencis que paraules, però amb profund sentiment. I els menuts diuen el vers, que reciten de carrer, esperant l'aplaudiment i qui sap si algun caler!

7.- Bloc d'estiu
(fragment)
Fins ara les veia lluny, no només per la distància en dies i setmanes, també per la inevitable feina de més que s'acumula quan s'apropen les vacances i que fa que arribar-hi sigui un xic més pesat, allò de deixar segons quins temes més o menys tancats, lligats o com a mínim embastats per reprendre'ls després de vacances.
Però ara sí, ara ja les oloro, ja em sembla sentir l'anhelada salabror del mar, ja les tinc a tocar, les sento com si fossin un cant de sirenes i m'hi dirigeixo, quasi m'hi deixo portar...
No tanco per vacances!

6.- 10 anys passant pel tub
(fragment)
Amb un títol més propi dels contes d'en Teo el cofundador de YouTube, Jawed Karim, va publicar  “Me at zoo”, un senzill vídeo d'encara no vint segons en el que es veu el propi Karim davant els elefants lloant-ne la seva trompa! De no ser perquè és el primer, aquest vídeo passaria totalment desapercebut!
Al llarg d'aquests 10 anys YouTube ha esdevingut un lloc imprescindible des d'on veure i analitzar la nostra societat, un mirall de nosaltres mateixos, doncs som precisament nosaltres mateixos qui hi publiquem els vídeos! A YouTube hi ha de tot, no en va s'ha convertit en un dels principals cercadors d'internet, quan la seva finalitat no és precisament aquesta.

5.- El König de La Font
(fragment)
No és només per les extraordinàries patates braves, tampoc és només per les seves varietats d'entrepans i hamburgueses (tot i que jo quasi sempre demano una de les seves amanides!) és també perquè el König, amb més de quaranta anys de vida a la ciutat, és un element més d'orgull gironí com poden ser-ho la Catedral, les cases sobre l'Onyar, el Temps de Flors i, també de fa anys i salvant les distàncies, el Celler de Can Roca! De no ser així no s'entén la constant peregrinació, aquests darrers anys, de gironins cap al König de Vilablareix, fins ara el que més facturava dels diferents locals del grup. El Vol Gastronòmic, en canvi, no ha seduït els gironins, però ara no ens hi entretindrem aquí...
El nou König desperta entre els gironins la curiositat per veure com ha quedat el local, i la nostàlgia pel record del restaurant que fins fa pocs mesos hi havia en aquest mateix indret; el Restaurant La Font era també dels que els gironins ens hi deixàvem caure tot sovint, especialment a partir de la primavera per gaudir del seu ampli, bonic i acollidor pati. La seva carpa també permetia fer-hi nombrosos sopars de grup, o el seu encantador interior, planta baixa i sobretot primer pis, dinars de negocis o de caràcter més reservat. Mai faltàvem excuses, pretextos, motius per anar a La Font!

4.- L'"indepe" convers
(fragment)
La setmana passada va fer fortuna en alguns mitjans un independentista convers, un català, Joan Planas, que, com tants altres, al seu dia es va trobar nedant cap a la riba del Sí, però que després de fer allò que molts recomanen als independentistes, viatjar, va decidir nedar cap a la riba del No.
És evident que  l'Estat espanyol en general i el govern del PP en particular han estat una gran fàbrica d'independentistes; amb les seves declaracions i polítiques han contribuït a construir una barca (fins i tot un pont!) que ha permès a molts catalans arribar a la riba del Sí amb major rapidesa, sense necessitat de nedar!
La gràcia del relat de Joan Planas és que és precisament Espanya, una mirada diferent d'Espanya, a peu de barra de bar, qui l'ha convertit d'independentista racional a no independentista.

3.- Les circumstàncies
(fragment)
La nostra mort, per general, ens espanta, la dels altres, per general, ens entristeix, però són les seves circumstàncies el que, per moments en alguns moments i en d'altres per sempre, per tota la vida, ens colpeix terriblement!
Les circumstàncies de la mort de Mireia, de la Bruna i de la petita Sira siguin quines siguin, fossin quines fossin inevitablement trasbalsen i enterboleixen la tristesa amb un regust amarg que se't cola pel cor, però que afortunadament és destil·lat per les llàgrimes, que ja sabem que no són amargues, sinó salades.
La mort de la Mireia, de la Bruna i de la petita Sira ens percudeix la consciència i ens pesa en l'ànima, que ja supera amb escreix els 21 grams... I sí, jo també jo vull comprendre, necessito comprendre les circumstàncies de tanta i dramàtica mort, però no vull ni permetré que les circumstàncies impedeixin que la tristesa aflori; com més he plorat la Mireia menys m'han importat les circumstàncies de la seva mort, i més he valorat les de la seva vida!

2.- Un núvol blanc
(fragment)
Els records m'inunden de llàgrimes, les circumstàncies m'encongeixen el cor, i entre una cosa i l'altra només penso que la darrera vegada que ens vam veure vam riure, com riem en una foto de quan érem (més) joves i que aquesta nit he buscat, però que encara no m'atreveixo a publicar...
No havien de ser aquestes les paraules d'avui, i no sé quines més haurien de ser; no me'n surten més, no en vull dir més, tot és massa recent i aquest tot és tan gros que espanta!
Encara atordit, Mireia, m'entrego a la música, que sempre acompanya i sap dir el que volem dir quan ens manquen les paraules, i l'esma per dir-les...

1.- Abraçades a la Plaça del Vi
(fragment)
La Plaça del Vi de Girona n'ha vist de tots colors: diades festives, diades històriques, diades èpiques, diades incertes de nervis i transistors, diades de celebracions i sí, també minuts de silenci.
No va ser el primer ni serà, malauradament, el darrer ni per la Plaça del Vi ni per mi, però el minut de silenci d'ahir en record de la Mireia, la Bruna i la petita Sira ha estat el més colpidor i trist que he viscut mai, i dir mai és dir molt! Un minut per plorar a llàgrima viva en plena plaça, amb la plaça plena, amb amics, coneguts i saludats, compartint tristesa i desolació.
Va ser només un minut de silenci però van ser molts més els minuts de plors i abraçades, implorant consol amb els cossos imantats, estrenyent-nos i fonent-nos com mai doncs mai cap abraçada, d'haver-nos-la fet, havia estat tan trista.

I aquestes són les 10 entrades menys clicades, entre les que destaquen, sobretot, minuts musicals...

1.- Minuts Musicals amb "Serenade" / Llamando a la Tierra
2.- Aules mòbils
3.- Minuts Musicals de versions amb "Bad Romance"
4.- Minuts Musicals de versions amb "I Can't Stand the Rain"
5.- Minuts Musicals de versions amb "Nothing Compares 2 U" 
6.- Minuts Musicals de versions amb "Hallelujah"
7.- Minuts Musicals de versions amb "Brand New Cadillac"
8.- Minuts Musicals de versions amb "With a Little Help from my Friends" 
9.- Minuts Musicals de versions amb "Knockin' on Heaven's Door"
10.- Jornada de reflexió? No, de descans...

Fins aquí el que ha donat de el 2015... demà encetem el 2016!

Bona entrada d'any nou!