dilluns, 3 d’agost de 2015

"L'indepe" convers


Simplificant-ho molt podríem que el procés té bàsicament dues ribes, la riba del Sí i la riba del No, la dels independentistes i la dels no independentistes. És evident que fins i tot en el procés hi ha escala de grisos, però precisament la voluntat de plebiscit fa que s'accentuin el blanc i el negre.

Al llarg dels darrers anys no són pocs els qui han nedat de la riba del No a la riba del Sí, eixamplant la base social de l'independentisme, fent-lo més divers i alhora transversal. També és cert que a mesura que la riba del Sí s'ha anat definint clarament com la riba de la independència, doncs abans era la riba del dret a decidir, també hi qui l'ha abandonat.

La setmana passada va fer fortuna en alguns mitjans un independentista convers, un català, Joan Planas, que, com tants altres, al seu dia es va trobar nedant cap a la riba del Sí, però que després de fer allò que molts recomanen als independentistes, viatjar, va decidir nedar cap a la riba del No.

És evident que  l'Estat espanyol en general i el govern del PP en particular han estat una gran fàbrica d'independentistes; amb les seves declaracions i polítiques han contribuït a construir una barca (fins i tot un pont!) que ha permès a molts catalans arribar a la riba del Sí amb major rapidesa, sense necessitat de nedar!

La gràcia del relat de Joan Planas és que és precisament Espanya, una mirada diferent d'Espanya, a peu de barra de bar, qui l'ha convertit d'independentista racional a no independentista.

Amb la mateixa devoció que els de la riba del No van procurar "viralitzar" aquest relat els de la riba del Sí van buscar-hi, en cas de ser-hi, les contradiccions, la trampa: diuen que tot plegat no és més una campanya de màrqueting, dubtant que Joan Planas hagi estat mai independentista, basant-se en una piulada seva del 2010 i en algunes accions promocionals del llibre que Joan Planas ha escrit, i la pel·lícula que preveu estrenar!

Més enllà de la veracitat o no del relat d'independentista convers de Joan Planas resulta evident que des d'ambdós costats de la riba es necessiten relats individuals o col·lectius (Súmate) de conversos, relats més o menys espontanis, més o menys cuinats...

Si convenim que el 27 de setembre té dues ribes, la riba del Sí i la riba del No, també hauríem de convenir que entre les dues ribes hi ha un espai farcit de gent, col·lectius, partits, que hi navega, no necessàriament sense rumb; simplement prefereixen no arribar a cap de les dues ribes, tal vegada esperant albirar una nova riba, una tercera riba...