dilluns, 31 d’agost de 2015

El König de La Font

Cues per estgrenar el nou König de Girona. Foto: Roger Casero

És dissabte al vespre i som a Girona; és el seu primer dissabte al vespre.

La lluna plena, blanca i enorme, despunta rere Montjuïc; la veiem i admirem quan aparquem davant el nou i flamant König que dies enrere s'ha inaugurat a la ciutat, on abans hi havia el Restaurant La Font. El rètol, just al trencant del carrer Font de l'Abat, que durant dècades havia indicat la proximitat de La Font, (50 metres) ja indica, amb la mateixa proximitat, el nou König.

La zona d'aparcament és àmplia i generosa i, sobretot, molt a prop del restaurant, just al davant, on anys enrere s'hi havien instal·lat els barracons provisionals de la Facultat de Dret de la UdG. La provisionalitat a vegades dura anys i panys, prou que ho sabem els gironins...

A les portes del restaurant s'hi aplega una pila de gent, pacients clients que, com nosaltres, esperarem entre vint minuts i mitja hora per tenir taula; els gironins no esperem taula a qualsevol restaurant: per nosaltres el König no és qualsevol restaurant!

No és només per les extraordinàries patates braves, tampoc és només per les seves varietats d'entrepans i hamburgueses (tot i que jo quasi sempre demano una de les seves amanides!) és també perquè el König, amb més de quaranta anys de vida a la ciutat, és un element més d'orgull gironí com poden ser-ho la Catedral, les cases sobre l'Onyar, el Temps de Flors i, també de fa anys i salvant les distàncies, el Celler de Can Roca! De no ser així no s'entén la constant peregrinació, aquests darrers anys, de gironins cap al König de Vilablareix, fins ara el que més facturava dels diferents locals del grup. El Vol Gastronòmic, en canvi, no ha seduït els gironins, però ara no ens hi entretindrem aquí...

El nou König desperta entre els gironins la curiositat per veure com ha quedat el local, i la nostàlgia pel record del restaurant que fins fa pocs mesos hi havia en aquest mateix indret; el Restaurant La Font era també dels que els gironins ens hi deixàvem caure tot sovint, especialment a partir de la primavera per gaudir del seu ampli, bonic i acollidor pati. La seva carpa també permetia fer-hi nombrosos sopars de grup, o el seu encantador interior, planta baixa i sobretot primer pis, dinars de negocis o de caràcter més reservat. Mai faltàvem excuses, pretextos, motius per anar a La Font!

Finalment ens criden i un cambrer ens demana que el seguim; la nova carpa, totalment renovada i molt més lluminosa, és plena de gent; també és ple el pati, amb noves llums però igualment acollidor; entrem dins la casa, a la planta baixa i seiem al voltant d'una taula rodona en un petit menjador a tocar de la porta que, després d'un passadís, duu a la cuina. Pel camí, com a l'entrada mentre fèiem cua, saludem amics, coneguts i saludats que, com nosaltres, entre curiosos i nostàlgics estrenen el nou König. Després de demanar, tot just quan seiem, les imprescindibles patates braves consultem la carta i demanem, si fa o no fa, el de sempre. El restaurant és nou, però no la carta!

Quan sortim del restaurant encara hi ha gent que espera taula; la nostra ja està disponible! I amb el mateix convenciment inicial de saber que el nou König ens encantaria, sabem que hi tornarem.

És el que té el König pels gironins, que sempre, i tot sovint, hi acabem tornant!