Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dilluns, 12 de gener del 2015
Els independents del president
Quan algú va dir "ningú va dir que seria fàcil" no sé si pensava en tot el que aquests dies estem vivint i veient políticament a Catalunya, especialment la retransmissió minut a minut d'aquest presumpte acord, forjat a base de filtracions, declaracions, contradeclaracions, contra-filtracions i sms, entre el president Mas i Oriol Junqueras. Tenyida per la independència i vestida amb l'estelada el que estem vivint i veient aquests dies és la pugna entre Mas i Junqueras pel poder del país, o les seves engrunes...
Després de setmanes atrapats en la discussió de les llistes, que si unitària de país o paraigües, aquests darrers dies la discussió ha evolucionat cap a la composició que han de tenir, esent el nucli del debat els independents, el nou Sant Greal de la independència!
D'independents a les llistes electorals n'hi ha hagut tota la vida i, diria, en tots els colors! L'independent és un membre d'una llista electoral que no milita en el partit pel qual es presenta, però s'entén que, com a mínim, hi simpatitza!
És per això que no acabo d'entendre aquesta mena de llei no escrita que, sembla, ha de ser i serà condició necessària per assolir l'acord que ha de permetre anticipar les eleccions catalanes: que sigui a la llista que faci el president Mas, i no a la d'ERC, on hi hagi els independents, entenent per independents, en aquest cas, persones destacades (?) de la societat civil i sobretot membres de l'ANC i Òmnium Cultural.
La independència d'un independent ho és vers els partit pel amb es presenta, doncs d'entrada no hi té un lligam formalment establert, com sí els militants, subjectes a reglaments i estatuts, però quan esdevenen càrrecs electes d'aquell partit sí que, d'una o altra manera, hi estan vinculats en aspectes que alguns partits regulen dins els seus grups parlamentaris com la disciplina de vot.
A més els independents no són neutrals, tenen ideologia i, com la resta de mortals, fílies i fòbies polítiques.
És per tot això que em sembla que aquests dies uns i altres no han fet més que marejar la perdiu, especialment el president Mas, CDC o qui sigui qui tingui al darrera, o al davant, el President. Ell vol els independents? Doncs que el triï i els que vulguin, que vagin amb ell, com aniran els qui voldran amb ERC, amb el PSC o amb ICV...
Entenc que el president Mas no vulgui avançar les eleccions per perdre-les i que ell, CDC o qui sigui que tingui al darrere, o al davant, facin tot i més per guanyar les eleccions abans de convocar-les; però sempre hi ha el risc, com ja li a passar al 2012, que no surtin com un espera...
Si el president Mas no vol assumir el risc de perdre les eleccions, doncs que no les avanci, que això sí pot decidir-ho ell; però si les convoca que deixi que cada partit faci la seva millor llista possible, i que es preocupi i ocupi ell només de la seva!
En el fons, tota aquesta qüestió dels independents, com setmanes enrere el tema del pressupost 2015 i la paga extra dels funcionaris és una mostra més que estem en plena precampanya, tal vegada ja de forma permanent i continuada durant quasi tot el 2015!
Quin any, amb els pocs dies que portem de moment és més esgotador que apassionant!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada