dimarts, 2 de juny de 2009

30 anys del Consell Municipal de Sarrià de Ter

Regidors de l'Ajuntament de Sarrià de Ter al balcó, tot llegint un comunicat sobre l'annexio a Girona el desembre de 1976. Foto: AIAS. (imatge i peu de foto extrets del llibre Sarrià de Ter, el paper de la història, CCG Edicions - GERDS de Ter, 2006)

Demà farà trenta anys i dos mesos que es van celebrar les primeres eleccions municipals després de la dictadura franquista. Les eleccions del 3 de març de 1979 no ens van permetre, a Sarrià de Ter, escollir el nostre propi ajuntament, doncs llavors Sarrià de Ter, també Salt, formava part de la ciutat de Girona, en una unilateral, crua i dolorosa decisió presa pel Consell de Ministres a mitjans d'agost de 1968 i resolta definitivament, després del recurs en contra que va interposar-hi l'ajuntament de Sarrià de Ter, presidit per Martí Ballada, per una sentència del Tribunal Suprem a principis d'abril de 1976. A finals d'any Martí Ballada, alcalde de Sarrià de Ter, va haver de cedir la vara d'alcalde al batlle de Girona, Ignasi de Ribot, esdevenint així un dels moments més humiliants del nostre poble.

Les primeres eleccions municipals no ens van servir per escollir el nostre propi ajuntament, però sí que ens van permetre iniciar el camí de la recuperació de la independència. El punt a partir del qual Sarrià de Ter, també Salt, van recuperar la independència van ser aquelles eleccions municipals d'ara fa 30 anys. Precisament a principis d'abril d'enguany l'agrupació del PSC de Girona celebrava els 30 anys d'ajuntament democràtic a Girona amb un acte commemoratiu i la publicació de les diferents llistes, programes i balanços de totes i cada una de les eleccions municipals des del 1979. Fullejant el programa electoral del PSC de l'any 1979, programa que duia per títol Per una Girona nova, he pogut llegir, dins el capítol 3 dedicat a la descentralització, el què el PSC de Girona preveia fer amb Salt i Sarrià de Ter. Abans d'entrar plenament al cas d'ambdós municipis, el programa electoral introduïa que "(...) Girona té avui plantejats en aquest aspecte uns problemes apremiats sorgits de l'època anterior i que cal afrontar amb solucions valentes i progressives: és el cas de Salt i Sarrià".


A partir d'aquestes paraules s'inicia el capítol 3.1. Salt i Sarrià, on es defineixen els compromisos del PSC:

Dins el conjunt de planejament de descentralització els socialistes volem abordar en profunditat els problemes d'aquests dos pobles.
En primer lloc els socialistes reconeixem i valorem fortament la personalitat específica de Salt i Sarrià forjada al llarg de la història, fins a formar una comunitat humana amb característiques pròpies que cal salvar, defensar i potenciar. Cal doncs reconèixer a Salt i Sarrià la seva personalitat com a pobles.
En segon lloc és molt clar per nosaltres que l'annexió de Salt i Sarrià al municipi de Girona va ser feta sense consultar els habitants d'aquests dos pobles i per mitjans no democràtics.
En tercer lloc els socialistes reconeixem que avui Sant i Sarrià formen un continuum urbà amb Girona, no tenen un creixement autònom i s'inscriuen dins una àrea urbana amb problemes comuns.
Ateses totes aquestes consideracions nosaltres proposem un conjunt de mesures realistes i realitzables que garanteixin a Salt i Sarrià de Ter la seva personalitat com a poble.

Mesures urgents:
Davant la vigència encara d'una legislació antiquada i conflictiva, els socialistes proposem de dotar a Salt i Sarrià de Ter d'uns Consells Municipals que retornin als antics Ajuntaments el major nombre possible de funcions i tendeixin a centrar en els edificis d'aquests antics ajuntaments la resolució dels problemes que com a comunitats municipals tenen plantejats.

Política a llarg termini:
Ara bé, ens sembla que aquesta proposta acurt termini és insuficient i insatisfactòria i que cal contemplar el cas de Salt i Sarrià de Ter dins el marc de l'ordenació territorial de Catalunya.
La nostra perspectiva per a la solució progressista i justa que reclamen Salt i Sarrià és la Llei Municipal que haurà d'elaborar el Parlament de Catalunya un cop aprovat l'Estatut. La nostra proposta és que aquesta Llei tingui caràcter prioritari, respecti la personalitat històrica i municipal d'aquests pobles, i abordi la solució dels problemes comuns a través de la subcomarca.
El nostre objectiu és que dins de la Llei Municipal sigui possible assegurar a Salt i Sarrià un reconeixement polític i una vida política pròpia amb capacitat d'execució i decisió. I finalment nosaltres creiem que aquesta independència política no ha d'estar renyida amb la concentració i coordinació dels serveis a nivell de la subcomarca.

Amb el primer ajuntament democràtic de Girona després de la dictadura, Sarrià de Ter va començar a albirar la recuperació de la seva independència, el nou ajuntament de Girona, tal i com relata Jaume Guillamet al llibre Memòria de Just (Edicions 62, 1999), va aprovar a mitjans de maig de 1979 per unanimitat la creació del Consell Municipal de Sarrià de Ter amb una representació proporcional als vots obtinguts als col·legis electorals de Sarrià de Ter a les eleccions municipals del 3 d'abril del 1979, essent-ne la composició de 5 consellers nomenats pel PSC (inclòs el regidor delegat i el president), 3 nomenats per CiU, 2 nomenats per UCD i 1 nomenat pel PSUC.

Aquest és el relat de Guillamet al Memòria de Just, biografia de Just Manuel Casero (a la Fundació Rafael Campalans), que va ser el primer president del Consell Municipal de Sarrià de Ter:
El dia 1 de juny de 1979, el regidor delegat Just Manuel Casero Madrid va presidir la sessió de constitució del Consell Municipal de Sarrià de Ter format pels altres següents consellers: Jordi Cañigueral i Viñals, Joaquim Rodríguez i Vidal, Jordi Mercader i Farrés i Joan Vila i Simon (PSC); Jordi Juanola i Ribas, Josep Llunell i Torrent i Jordi Batlori i Nouvilas (CiU); Ernest Mach Bancells i Carles Gumà Costa, que renunciaria en favor de Francesc Sala i Guardiola (UCD) i Francesc Mera i Bermejo (PSUC).

Malgrat la independència no la vam assolir fins al 1983, ahir va fer 30 anys que Sarrià de Ter va dotar-se d'una primera eina d'autogovern, el Consell Municipal, a partir del qual es va governar, sota la tutela del Ple de Girona, el poble de Sarrià de Ter, encaminant-lo irreversiblement cap a la independència.

Des d'ara, quan passeu per davant de l'Ajuntament de Sarrià, sapigueu que no hi ha únicament en Vicens, la Raimunda o el servei de Correus. Ara ens hi trobareu a nosaltres, el Consell Municipal. I, el que és més important, hi sou vosaltres mateixos a través de la nostra representació.
Moltes gràcies.
Visca Sarrià de Ter. Visca Girona.


Just M. Casero, Joan Reventós, Joaquim Nadal, Ernest Lluch, Paco Mera i els membres del Consell Municipal de Sarrià de Ter, l'any 1980. Foto: AIAS (imatge i peu de foto extrets del llibre Sarrià de Ter, el paper de la història, CCG Edicions - GERDS de Ter, 2006).


Amb aquestes paraules el meu pare, Just Manuel Casero, finalitzava el seu discurs com a President del Consell Municipal de Sarrià de Ter el dia de la seva constitució. Amb les eleccions municipals del 1983 i la constitució, per fi, del primer consistori democràtic sarrianenc després de la dictadura, el Consell Municipal de Sarrià es va dissoldre... 

---------------------------------------

pd1: algunes fonts situen la constitució del Consell Municipal de Sarrià de Ter el dia 30 de maig de 1979.


pd2: sobre els 30 anys d'ajuntaments democràtics també he escrit 30 anys d'ajuntament democràtic a Girona publicat el divendres 3 d'abril de 2009.

pd3: sobre les primeres eleccions municipals a Girona us recomano aquests articles de l'historiador Genís Barnosell al seu bloc:
Girona, 1979: 30 anys d’ajuntament democràtic
Les eleccions municipals de 1979 a Girona (2)


pd4: sobre la independència de Sarrià de Ter he escrit en aquest bloc:
Sarrià de Ter, 25 anys d’independència: de la núvia de Girona a la separació de béns publicat el divendres 7 de març de 2008.
Commemoració 25 anys independència Sarrià de Ter. La prèvia. publicat el dijous 8 de maig de 2008.
Commemoració 25 anys independència de Sarrià de Ter. La (meva) crònica publicat el dissabte 10 de maig de 2008.