#MinutsMusicals amb Farrera de Bikimel

Bikimel :: Farrera (Videoclip) from Bikimel on Vimeo.

Farrera

Jo vull ser del color de les muntanyes
de les muntanyes quant es pon el sol
ocres verds es fonen dintre dels mes ulls
grisos blaus al sortir la nit.

Vull volar com el vent per entre els arbres
com quant s’eixample sota el meu vestit…
inventar un món, com quant erem petits
camuflar-me en les serres de Farrera
on ningú m’espera.

Ara sóc una roda que s’enfila
de tírvies valls i arriba a Mallolís.
Viatja sol menjant a l’herba un cabirol
caraneja en el meu sentit.

I algú avui m’ha dit on,
on s’amaguen els gorgs
camuflats entre els boscos de falgueres
on ningu m’espera…

I algú avui m’ha dit on, on s’amaguen els joncs
roses clars enmig del riu s’encenen
amb un so fluix…
en aquest màgic capvespre,
el blat s’agrupa i m’encresta.
cabalgo un boix entre estrets camins de senglars,
entre maduixeres i falciots passatjers,
que canten amb mi la cançó
del ressó de les muntanyes...

i algú avui m’ha dit on, on planejen els corbs
remunts d’isard tremolen la tartera
entre la bruma, m’esperen…

Vull donar-te amor si tu m’en deixes
donar-te amor i si ho sens així
canta un puput abans d’anar dormir...
Xiula, xiula, xiula com el mes petit,
com quant s’eixample sota el meu vestit.

Quan es pon el sol a Farrera.

Bikimel
(lletra extreta del web Viasona.cat)

Farrera és també el nom del darrer disc de la cantautora Bikimel.

Perquè un dia torni la cançó a Sinera. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

Perquè un dia torni la cançó a Sinera

El meu somni lent
de la gran pau blanca
sota el cel clement.

Passo pels camins
encalmats que porten
la claror dels cims.

És un temps parat
a les vinyes altes,
per damunt del mar.

He parat el temps
i records que estimo
guardo de l'hivern.

Però tu riuràs,
car veus com es tanquen
llavis catalans.

I es baden al sol
boques de captaires,
plagues de leprós.

Ningú no ha comprès
el que jo volia
que de mi es salvés.

Mai no ha entès ningú
per què sempre parlo
del meu món perdut.

Les paraules són
forques d'on a trossos
penjo la raó.

Branden a ple vent
cordes que no poden
suportar més pes.

El càntic és lluny,
i la greu campana
toca pels difunts.

Ha cessat el ball
de l'altiva monja
i de l'embriac.

La dansa també
del pelut dimoni
amb la reina Esther.

Ja no volta l'ós.
He llegit el llibre
del Predicador.

Deso a poc a poc
dintre de la capsa
tots els meus ninots.

Ara he de callar,
que no tinc prou força
contra tant de mal.

D'un mal tan antic
aquesta veu feble
no et sabrà guarir.

En un estrany buit,
manen el silenci
i la solitud.

Sols queden uns noms:
arbre, casa, terra,
gleva, dona, solc.

Només fràgils mots
de la meva llengua,
arrel i llavor.

La mar, el vell pi,
pressentida barca,
La por de morir.

Salvador Espriu. Les hores (1952)



Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

Socialistes tocats per la independència

Celestino Corbacho: Foto: Cadena Ser

Podria trobar moltes coses del PSC que no m’agraden, però una de les que més m’agraden del partit on encara milito és la seva pluralitat. Temps era temps quan el PSC vertebrava el socialisme català i era un imant per a persones de tot tipus i condició: obrers i sindicalistes,  petits empresaris, professionals, mestres i professors... també  els nascuts aquí, allà i més enllà!

Ara però, la polaritat de l’imant del PSC s’ha invertit i ja repel·leix més que atrau, i no només militància, on el degoteig és constant, sinó sobretot en vots!

La política catalana avui es regeix més per l’eix nacional que pel de “dreta - esquerra” i aquest canvi d’escenari sembla haver agafat el PSC desprevingut. Mentre el debat polític ha circulat sobre l’eix “dreta - esquerra” el PSC s’ha mantingut còmode, estable i en constant creixement, sabent-se i essent reconegut com un dels grans partits, alternativa a CiU.

Però quan, a partir de la sentència de l’Estatut i, sobretot, de la manifestació de l’11 de setembre de 2012, el debat polític ha virat cap a l’eix nacional el PSC ha començat a trontollar, com un gegant amb peus de fang, mostrant la debilitat de la proposta federalista, malauradament enterrada amb la sentència contra l’Estatut i menystinguda pel PSOE, qui havia de ser-ne el gran avalador a Espanya.

Orfes de federalisme no són pocs els socialistes que, per mantenir-nos fidels al catalanisme, ens hem sentit “tocats pels aires de la independència”, com va dir Celestino Corbacho, tot convidant-nos a abandonar el partit. Es va fent petit el PSC a base d’excloure pluralitat...

El “tocat per la tramuntana” de Sopa de Cabra deia “potser que avui no em suïcidi, potser ho deixi fins demà” jo, “tocat pels aires de la independència”, avui dic: “potser que avui no trenqui el carnet, potser ho deixi fins demà”. Jo, que em vaig fer militant, entre molts altres motius, per en Pascual Maragall, no voldria deixar-ho de ser per en Celestino Corbacho...

Article publicat a l'Intocable Digital el dimecres 26 de juny de 2013.

Organitzacions socials i mediambientals contra el canvi climàtic!

Caldera de biomassa de Som Energia al CREI Mas Ritort. Foto: Som Energia

Són molts, i ben segur cada dia més, els exemples de col·laboració i cooperació entre entitats socials i mediambientals per lluitar contra el canvi climàtic, però avui voldria fer-me ressò d'un d'aquests molts exemples.

A Plataforma Educativa no només ens preocupem de fer bons projectes socials, tasca que fa quasi 19 anys que fem, sinó que d'un temps ençà també ens preocupem perquè els nostres projectes siguin, a banda de sostenibles socialment i econòmicament, també sostenibles mediambientalment.

Aquest és el cas del CREI Mas Ritort de la Fundació Resilis, una de les entitats del grup Plataforma Educativa, que fruit d'una aliança amb la cooperativa Som Energia aquest equipament social disposa d'una caldera de biomassa que permet també potenciar la gestió forestal de la finca on aquest equipament està ubicat.

És precisament amb aquesta idea que Plataforma Educativa participa, conjuntament amb Som Energia, al premi europeu "El Mundo que quieres" amb el projecte "Organizaciones medioambientales y sociales unidas contra el cambio climático".

Com la resta de projectes presentats aquest podeu votar-lo clicant aquí!

Els sectors socials i mediambientals quan van junts no només augmenten el seu potencial, sinó que aporten també un increment del valor afegit, com us explicava setmanes enrere amb el projecte Amunt.Ebre que estem desenvolupant a les Terres de l'Ebre; en aquest cas l'activitat econòmica sostenible, ecològica i mediambiental actua de motor per a la inclusió social!

Són aquestes accions locals, petites si voleu, però és per aquí per on cal començar, en incidir en allò que realment abastem!

Glück und erfolg für den Josep Guardiola

Josep Guardiola va arribar a la banqueta del primer equip del Barça per remuntar un equip que ja havia donat massa símptomes d'esgotament, foses la màgia de Ronaldinho i la capacitat per gestionar el vestidor de Frank Rijkaard.

La seva primera temporada va ser enorme i amb ell es va iniciar un cicle guanyador que avui encara perdura!

Ara Josep Guardiola aterra a la banqueta del Bayern de Munic que acaba de fer un històric triplet (Lliga, Copa i Champions), com el primer Barça de Guardiola, i molts poden pensar que, al contrari de la seva primera temporada al Barça, en la d'enguany la pressió serà superior!

Deia José Mourinho, en la seva presentació com a entrenador del Chelsea, que l'equip ja s'havia tret urgències i pressió de sobre, havent guanyat la Champions League l'any 2012, desinflant d'aquesta manera les seves pròpies línies de pressió.

Per un entrenador a pràcticament qualsevol equip la pressió es mesura només en funció de dues variables: els resultats i la paciència del club (directiva, secretaria tècnica i/o socis)! I això tan val pel Guardiola del Bayern, pel Mourinho del Chelsea, pel Vilanova del Barça i pel qui vagi al Real Madrid!

Més que pressió Pep Guardiola ha generat moltes expectatives a Munic! I de moment el seu primer dia, el de la presentació, les ha cobert amb escreix!

Caldrà esperar veure córrer la pilota per calibrar la seva tasca, tot i que la seva gran primera prova de foc la tindrà ben aviat, en el morbós duel contra el Chelsea de Mourinho a la final de la SuperCopa d'Europa! Capricis del destí, el "fantasma" de Mourinho (amb i sense cometes!) sembla perseguir Guardiola!

Glück und erfolg für den Josep Guardiola! ... que vindria a ser sort i èxit!

Parlem de #SarriadeTer núm. 84: la gràcia de llegir a l'estiu el què ha passat a l'hivern

Amb l'arribada de l'estiu ens ha arribat, de moment digitalment, el número 84 del Parlem de Sarrià, la revista de cultura i informació local de Sarrià de Ter.

El Parlem de Sarrià és una revista que es cou a foc lent, tot i que hi ha plomes molt previsores que enllesteixen la feina d'escriure un article d'un número quan quasi ni tan sols s'ha publicat l'anterior!

Però a banda d'aquestes excepcions, la majoria dels escrits i, sobretot, cròniques d'entitats van arribant al llarg de les setmanes, de gestació del sumari... Hi ha molta voluntat, i més voluntarisme, al darrere d'aquesta revista, com tantes altres de poble...

Entre les correccions dels escrits, la petició de les imatges i dels peus de fotos i el repàs de les galerades es van consumint més setmanes, que es converteixen ja en mesos...

A mi això de llegir el què va passar a l'hivern a ple estiu no em molesta, ans al contrari! També m'agrada llegir a ple hivern, arraulit sota la manta, les cròniques d'estiu!

De fet la notícia no seria que la revista d'un trimestre es publiqués al trimestre es publiqués al mes posterior, la notícia, la gran i veritable bona notícia, és que el Parlem de Sarrià segueix publicant-se, de moment 4 números l'any...

Celebrem doncs la bona notícia d'un número més del Parlem de Sarrià, gaudim, gaudiu del 84, que en qüestió de dies també serà al carrer en la versió en paper!

#MinutsMusicals amb #Summertime, cantada per Janis Joplin

Summertime

Summertime, and the livin' is easy
Fish are jumpin' and the cotton is high
Oh! Your Daddy's rich and your Ma is good lookin'
So, hush little baby, don't you cry . . .

One of these mornin's you're gonna rise up singin'
Then you'll spread your wings, and you'll take to the sky
But 'till that mornin' there's a nothin' can harm you,
with Daddy and Mammy standin' by . . .

But 'till that mornin' there's a nothin' can harm you,
with Daddy and Mammy standin' by . . .

Janis Joplin (música: George Gershwin)

Petita cançó de la teva mort. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

Petita cançó de la teva mort

La teva mare broda
en el carrer de l'Om.
La teva mare broda,
broda claror.

La teva mare canta
una cançó,
la vella història trista
d'un gran amor.

La pluja li contava
la teva mort,
la pluja li contava
com has mort sol.

Albes de fred agrisen
tot el record.
La teva mare plora
en el carrer de l'Om.

Salvador Espriu. Les Hores (1952)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

A un metre de la Infanta Cristina!

Una de les dues torres de la seu de "la Caixa" a Barcelona. Foto: Roger Casero

Va ser tan sols un instant, just al moment que jo entrava en una sala de reunions ella sortia del seu despatx d'una de les torres de la seu de "la Caixa" a Barcelona. No era la primera vegada que la veia; mesos enrere, en una altra reunió a l'Obra Social de "la Caixa" vaig veure-la prop del vestíbul; jo entrava a l'edifici i ella hi circulava rutinàriament...

La Infanta Cristina viu envoltada d'un temps ençà d'acusacions de presumpta corrupció, vinculada a les activitats, conjuntes o no, del seu marit, el vingut a menys Iñaki Urgangarín.

L'altre dia, al veure-la tan d'aprop, instintivament vaig pensar: amb la que li està caient (merescudament o no, ja es veurà... o no) ella segueix anant a treballar, quan podria perfectament estalviar-s'ho!

No seré jo qui judiqui si el què Cristina de Borbón i Grecia fa a la Fundació "la Caixa" és treballar o no, però el que és evident és que si hi té alguna responsabilitat, no l'eludeix. Al cap i a la fi, el que possiblement també faríem tots nosaltres!

A un metre la Infanta Cristina és com tu i com jo, una persona més. Tan de fos aquest, el d'una persona més, el d'una ciutadana més, el tracte que que hauria de rebre per part de la Justícia, respecte a les causes que pugui tenir obertes...

Innocent jo, sempre massa innocent!

Tricota que tricotaràs, que un arbre vestiràs!

Sa Troca va vestir, el passat 15 de juny de 2013, un arbre de Llançà: Foto: Sa Troca

Teniu qui us cusi la vora dels pantalons? Avui per avui ja quasi no cal, les pròpies botigues se n'encarreguen, però al final algú ha de posar-se davant la màquina de cosir!

De petit, i no tan petit, a casa la vora dels pantalons la cosia la meva mare, de fet encara ho fa si és necessari; ella sempre ha tingut una màquina de cosir a casa, aparell poc present a la majoria de llars del nostre país. També al llarg de la meva infantesa van ser molts els jerseis de llana que la meva mare em va fer...

A la família, però, la meva mare no és l'única cosidora! Ella és amateur, però n'hi ha dues que són professionals, cosidores professionals! La meva tia Maria, que viu a Cantallops, fa anar la màquina de cosir amb una destresa extraordinària, convertint retalls de roba en peces de vestir... quan convé va a tota màquina!

L'altra professional de la confecció és una meva cosina, la Sara Ortega Casero, de Llançà, que setmanes enrere va inaugurar Sa Troca i que dies enrere, coincidint amb la Setmana Internacional de Tricotar en Públic, va vestir l'arbre de la Plaça de Llançà!

Ha posat fil a l'agulla la Sara, dissenyant i confeccionant vestits, fent tallers de costura i de tricot, embolicant, i de quina manera, la troca!

Qui diu que cosir és antiquat?

Jo el que es diu cosir, només m'he cosit botons i, de petit, els dits de la mà!

Visca les cosidores i, perquè també n'hi ha, els cosidors!