La nostra
relació, la de "
Holaluz" i
casa meva, ha estat breu, ben bé com una
relació d'estiu, però amb la
fredor de l'hivern. Volíem fer una
revolució junts i al final, vés per on,
l'acabarem fent per separat... Com amb tantes altres relacions que es trenquen, hi ha hagut una
desavinença, que ha desembocat en una
irreversible crisi de confiança. M'explico.
L'
enamorament, per part meva, va ser a
primera vista, concretament la primera vegada que vaig veure
l'anunci de les revolucions de les teulades de "
Holaluz".
Vaig trucar-hi
il·lusionat i d'entrada em
van donar llargues: "encara no fem teulades de cases aparellades,
serà més endavant", em van dir; cap problema, a vegades és
qüestió de paciència, de trobar el
moment oportú...Va passar
l'estiu, i ja amb la
tardor avançada vaig
tornar a trucar, i aleshores sí era el moment,
podíem plantejar-nos-ho, i vam
començar a festejar.
En una
segona cita, telefònica per a més detalls, vam
recopilar la informació i les
condicions per a
contribuir a la seva revolució, que també volíem
fer-nos nostra; aquestes eren, a
traç gruixut, les
condicions:- Jo em faig client vostre
- Jo us deixo la teulada
- Vosaltres instal·leu i exploteu les plaques fotovoltaiques
- Em feu un descompte de la factura
- I d'aquí a quinze anys les plaques són meves.
La idea ens va semblar interessant. Potser no era per autoconsum, però contribuiríem a generar energia verda i no havíem d'assumir el cost de la inversió, que pagaríem amb el rendiment de les plaques.
Abans de fer-nos clients ens van fer un pre projecte, amb les mesures de la nostra teulada i les dades de consum. Amb aquestes dades, i a l'espera d'afinar més el tret, ens van dir que el descompte a la factura de la llum seria aproximadament d'uns sis euros per factura. Ens va semblar correcte i vam fer el canvi de companyia, pas imprescindible per a fer l'estudi més acurat i la proposta definitiva.
I amb la proposta va arribar la desavinença, el desencís i la crisi de confiança. Aquella previsió de sis euros de descompte en cada factura van passar a poc més d'un, fet el càlcul no només de la potencial producció d'energia, també de l'amortització del crèdit que l'empresa contracta per a finançar la inversió. És a dir, les condicions amb les que nosaltres havíem fet l'aposta, el compromís i el canvi de companyia, ara canviaven substancialment!
Sincerament, vaig tenir la sensació que em prenien el pèl, que els sis euros havien servit per a la captació d'un nou client, i ara que ja érem clients les condicions canviaven.
De res va servir la nostra queixa, de res van servir les seves explicacions. Com lligar-se durant quinze anys amb algú que al primer mes ja hi tens una crisi de confiança? Com construir una relació durant quinze anys amb qui, tot i demanar parlar amb algú de major responsabilitat, no t'escolta?
Mentre esperàvem resposta d'"Holaluz" vaig veure la llum! Som Energia, de qui havíem estat clients i seguíem essent cooperativistes, llançava una nova compra col·lectiva per a instal·lar plaques solars fotovoltaiques a cent llars de les comarques gironines.
Ens hi vam llençar de caps i, com sempre amb Som Energia, tot ha estat molt fàcil i, sobretot, molt transparent! En qüestió de setmanes ens instal·laran les plaques, que seran d'autoconsum, i l'excedent l'explotarà Som Energia.
I sí, pagarem la inversió, però a un preu molt més competitiu (l'avantatge de la compra col·lectiva), i guanyarem en quelcom que no té preu: la confiança.
Amb Som Energia i amb l'empresa instal·ladora (Audit Energia) la sensació (i la certesa) és que tothom hi guanya, també nosaltres; amb "Holaluz" la sensació era que només hi guanyaven ells, o que en tot cas els importava poc, o gens el, nostre guany, ni que es mesurés en confiança.
Aquesta ha estat una bona lliçó, un gran aprenentatge, i tot i que a casa hem dit adéu a "Holaluz", espero que la seva revolució també tingui molt èxit!
Sense rancor nosaltres seguirem fent la nostra, amb Som Energia...
