Aquest llibre, publicat l'any 1995, és un dels llibres que, sense cap mena de dubte, va marcar el tombant del segle, sobrepassant els límits de la psicologia, la pedagogia i l'educació, i esdevenint en un dels grans "best-sellers", imprescindible per entendre la condició i relacions humanes.
El concepte de intel·ligència emocional va venir per quedar-se, i no per a competir amb la intel·lectual, sinó per a complementar-se i enriquir-se, per a conèixer-nos i comprendre'ns millor a nivell individual i col·lectiu.
D'intel·ligència no n'hi ha una ni dues, de fet n'hi ha moltes i abans de Goleman altres psicòlegs ja havien parlat i escrit sobre intel·ligència emocional (Mayer i Salovey) o intel·ligències múltiples (Howard Gardner); Daniel Goleman va tenir l'encert de socialitzar aquest concepte, de popularitzar-lo i posar-lo a l'abast de tothom.
En el llibre, abans de desplegar la intel·ligència emocional en diferents parts, s'inicia amb un capítol previ, "El desafiament d'Aristòtil", que conté, com bé haureu deduït, una cita del filòsof grec:
"Qualsevol pot enfadar-se, això és quelcom molt senzill. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, no resulta, sens dubte, tan senzill." Aristòtil, "Ètica a Nicòmac"
La intel·ligència, també l'emocional, es pot fomentar, entrenar i enriquir, no és un quocient que ens defineix i ens cataloga, és quelcom que forma part de nosaltres i del que n'hem de tenir cura...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada