Les cites dels llibres. "Libertad emocional", de Ferran Salmurri

Dies enrere parlava de la importància que va tenir el llibre "Intel·ligència emocional", de Daniel Goleman; naturalment aquest no va ser ni el primer ni l'únic llibre sobre el tema, i són molts més el que s'han publicat arreu, també a casa nostra, també d'autors nostres.

Fa una colla d'anys a casa va aterrar el llibre "Libertad emocional. Estratégias para educar las emociones" (Paidós, 2004), del psicòleg Ferran Salmurri, un llibre que no només volia ampliar la modesta biblioteca domèstica, també els coneixements d'una parella jove (tot i que ja amb anys de relació), i d'uns pares novells, aleshores ja amb dues criatures, i la tercera en camí; una parella, com totes, amb la necessitat d'entrenar les emocions...

I és que sí, tal i com exposa el psicòleg Ferran Salmurri, les emocions es poden educar, es poden entrenar.

El llibre conté una cita a l'inici del llibre d'Aristòtil,

"Som el que fem dia a dia. De manera que l'excel·lència no és un acte, sinó un hàbit." Aristòtil

... i d'altres al llarg del llibre; trobo especialment significativa la que hi ha a l'inici del primer capítol:

"Cap home és lliure si no és amo de sí mateix." Epictet

Podem no controlar, sempre, les emocions, sí el que fem amb elles, com les gestionem... Llibres com aquest hi ajuden, ajuden a reconèixer-les, a gestionar-les, a entrenar-les...

Les cites dels llibres. "Intel·ligència emocional", de Daniel Goleman

Aquest llibre, publicat l'any 1995, és un dels llibres que, sense cap mena de dubte, va marcar el tombant del segle, sobrepassant els límits de la psicologia, la pedagogia i l'educació, i esdevenint en un dels grans "best-sellers", imprescindible per entendre la condició i relacions humanes.

El concepte de intel·ligència emocional va venir per quedar-se, i no per a competir amb la intel·lectual, sinó per a complementar-se i enriquir-se, per a conèixer-nos i comprendre'ns millor a nivell individual i col·lectiu.

D'intel·ligència no n'hi ha una ni dues, de fet n'hi ha moltes i abans de Goleman altres psicòlegs ja havien parlat i escrit sobre intel·ligència emocional (Mayer i Salovey) o intel·ligències múltiples (Howard Gardner); Daniel Goleman va tenir l'encert de socialitzar aquest concepte, de popularitzar-lo i posar-lo a l'abast de tothom.

En el llibre, abans de desplegar la intel·ligència emocional en diferents parts, s'inicia amb un capítol previ, "El desafiament d'Aristòtil", que conté, com bé haureu deduït, una cita del filòsof grec:

"Qualsevol pot enfadar-se, això és quelcom molt senzill. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, no resulta, sens dubte, tan senzill." Aristòtil, "Ètica a Nicòmac"

La intel·ligència, també l'emocional, es pot fomentar, entrenar i enriquir, no és un quocient que ens defineix i ens cataloga, és quelcom que forma part de nosaltres i del que n'hem de tenir cura...