"Totes les masses piquen", deia la meva àvia, donant-nos a entendre que tot el que és massa, o massa poc, no és bo, no sé si en un intent de circular, sempre, en la moderació, la ponderació, en la part central de la campana de Gauss.
Acceptant que qualsevol excés és potencialment dolent, a risc d'esdevenir perniciós, ho és també un excés de felicitat? Qui no s'ho preguntava, sinó afirmava, va ser l'escriptora Núria Martí Constans amb el llibre "Un excés de felicitat. Vint contes perversos" (Curbet Edicions, 2013).
En el llibre la prolífica escriptora gironina, encara que nascuda a Calella de la Costa, hi conrea amb habilitat l'art d'escriure contes, una de les seves especialitats literàries, mantenint sempre una incisiva mirada femenina, i fent-nos gaudir, sempre sense excés ni sense defecte, amb la lectura de cada un dels vint contes.
El llibre conté dues cites literàries entre la dedicatòria i el primer conte, i una d'elles és d'un dels referents literaris del gènere, Pere Calders.
"Em condemnaren només a pagar trenta pessetes per haver mancat a no sé quina llei d'espectacles públics. Però aquell mateix vespre ja era al carrer deixat anar, content de saber que una conducta recta sempre té premi."
"Un crim. Cròniques de la veritat oculta." Pere Calders.
"Totes les masses piquen", és ben cert, i en el cas de la felicitat prefereixo que em piqui per excés, que per defecte!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada