Les cites dels llibres. "La Catedral de Girona. Una interpretació de Joaquim Nadal."

Aquests dies que totes les mirades observen l'il·luminat nou estel de la Torre de Maria de la Sagrada Família jo no puc evitar mirar la Catedral de Girona cada vegada que vaig al centre de la ciutat...

També vaig fixar-m'hi dies enrere, amb la Catedral de Girona, minuts abans de començar l'assemblea de l'AMPA de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà; bé, més que amb la Catedral amb aquest llibre sobre la Catedral de Girona que vaig trobar en una secció de la biblioteca de l'institut, reconvertida en aula.

El llibre és una minuciosa descripció de la magnànima seu gironina a càrrec de l'historiador i ex alcalde Joaquim Nadal Farreras, un llibre també coral amb la participació de documentalistes, arxivers, fotògrafs, dibuixants... El pròleg del llibre s'inicia amb una cita d'un altre il·lustre gironí:

"Jo mai no he vist enlloc del món cap escalinata tan colossal. És amplíssima, tota de pedra picada, amb balustrades artístiques, cada pom de les quals fóra càrrega feixuga per a un home valent, i amb grans replans, la major part dels quals domina les teulades de les cases veïnes. Sembla una obra feta per éssers més forts que els humans. L'esperit s'afadiga només de concebre l'intent de pujar-la."
Joaquim Ruyra. "La fi del món a Girona" (1919).

El llibre amb prou feines el vaig poder fullejar, que havia d'acabar d'enllestir els preparatius per l'assemblea, però segur que un altre dia, amb més temps, m'hi podré entretenir i seguir descobrint la història, secrets i tresors de la Catedral de Girona...

Campana sobre campana

El campanar de la Catedral amb les campanes de la discòrdia. Foto: Roger Casero

Fa dos estius amb la família vam passar uns dies de vacances a Sort. Ens vam allotjar en un apartament d'un ApartHotel amb vistes al riu Noguera Pallaresa, just davant el camp de regates.

En aquell punt el soroll del riu és intens tan de dia com de nit, i és, naturalment, un soroll constant. No recordo haver-hi dormit especialment malament, però sí recordo, en despertar-me alguna nit, escoltar l'intens brogit del riu, un soroll, fressa si voleu, gens familiar doncs al meu poble, Sarrià de Ter, no visc a tocar del riu i ni que hi visqués el soroll seria el mateix!

Quan dormo a Cantallops, bonic poble empordanès que us animo a visitar qualsevol època de l'any, que al llarg de l'any són unes quantes nits, ho faig prop del campanar i, si mai hi he dormit malament, mai ha estat ni pels quarts ni per les hores que les seves campanes anuncien.

Aquestes dies Girona s'ha submergit en el debat de si les campanes de la Catedral han de marcar les hores petites durant la nit, després que l'Ajuntament accedís a la petició de la propietària d'un hotel, a tocar de la santa seu gironina, de silenciar-les en benefici del descans i repòs de la seva clientela, però a disgust de la majoria de veïns i veïnes.

Si l'alcalde Puigdemont se les va haver amb els veïns i el sector de l'oci nocturn pels horaris de les terrasses ara l'alcalde Ballesta se les té amb els partidaris i els detractors de silenciar les campanes de la Catedral durant la nit.

Llei en mà dies enrere el govern municipal va ordenar fer-les callar i llei en mà ara, després de diverses reunions amb els veïns, el Bisbat i qui ha fet falta, les campanes de la Catedral repicaran de nou a la nit. Sembla que la primera decisió, silenciar les campanes, va ser precipitada...

L'hotel que va fer la petició té entre els seus atractius i reclams la seva proximitat a la Catedral de Girona, com el de Sort la proximitat al riu Noguera Pallaresa. Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era!

És clar que no tot és justificable, i afortunadament aquests darrers anys s'ha regulat el soroll de moltes de les activitats en benefici del confort i qualitat de vida, sorolls de fàbriques, operaris, vies de comunicació, locals d'oci, etc...

El debat és ric i és viu, i com aquests dies Girona, el de les campanes l'han viscut també molts altres pobles, viles i ciutats generalment fomentat per estiuejants... La pregunta més recurrent és "per qui toquen les campanes?", tot i que sembla que cada vegada més hi ha qui es pregunta "perquè toquen les campanes?"

L'AAVV del Pla dels Vinyers, al I Concurs Fotogràfic d'Hivern de la Diputació de Girona

Foto: "Llum de Nadal" de Yolanda Hernandez i Eva Martí. Sarrià de Ter

Amb aquesta fotogradia, "Llum de Nadal" de Yolanda Hernandez i Eva Martí, l'Associació de Veïns del Pla dels Vinyers de Sarrià de Ter participa al I Concurs Fotogràfic d'Hivern dels 221 municipis de la Diputació de Girona (Facebook).

"Llum de Nadal" és la fotografia d'un dels premis del VIII Concurs d'Engalanada de llums de Nadal del Pla dels Vinyers de Sarrià de Ter.

És una de les més de 80 fotografies que participen en el concurs i que per tant opta a un dels tres premis previstos, que rebran com a premi els llibres El Gravat a Girona i Llegendes de Girona.

Una singularitat del concurs és que no hi ha un jurat designat, ja que qui exerceix de jurat són totes aquelles persones que segueixin la pàgina del Concurs al Facebook, a mode de jurat popular, votant clicant el "M'agrada" a les fotografies que hom desitgi. Naturalment es poden votar tantes fotografies com es vulgui, tot i que només una sola vegada per fotografia...

El passat 7 de gener de 2011 va finalitzar el període per enviar fotografies i el període de votació finalitzarà el proper dilluns 17 de gener de 2011, quan es farà el recompte de vots ("M'agrada") i es designaran les tres obres premiadesm, que no podran ser del mateix autor.

Us animo a fer-hi el tafaner i a participar-hi votant les imatges que més us agradin...

I finalment felicito a l'Associació de Veïns del Pla dels Vinyers de Sarrià de Ter per la iniciativa de participar-hi i a les autores, la Yolanda Hernandez i l'Eva Martí, per la "Llum de Nadal"!

La nadala del Subdelegat

De totes les nadales institucionals que rebo, que tampoc són gaires, la que més il·lusió em fa, ho reconec, és la del Subdelegat del Govern de l'Estat a Girona, Francesc Francisco-Busquets Palahí.

La il·lusió és doble:

1. d'entrada per l'estima que sempre li he tingut i tindré; sempre és molt gratificant rebre una felicitació nadalenca dels qui estimes.
2. però també per desvetllar una de les preguntes que els darrers anys s'han esdevingut un clàssic abans del Nadal: quina felicitació farà en Quico? 

I ell, intel·ligent, murri, cada any no només ens sorprèn any rere any, sinó que sobretot ens complau!

La nadala d'enguany és, com sempre i com requereix també el càrrec i institució que representa, sòbria, però resulta ser, quan obres el sobre i la veus, quan desplegues la postal i la llegeixes, molt càlida.

Enguany m'ha obsequiat, ens ha obsequiat als qui l'hem rebut, amb una imatge d'un vitrall, molt colorista, del projecte de Sean Scully de la façana nord de la Catedral de Girona.

La cita d'aquest Nadal és d'Albert Einsten: "En moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement"

Sobre el seu nom en Quico ens desitja "Imaginació i felicitat, malgrat tot", i abans de la rúbrica hi afegeix, en el meu cas i suposo els altres, un "Bon 2011!" escrit també a mà.

Si felicitar és un art, en Quico és un mestre!

Moltes gràcies Quico!