"Que boig el món", podríem cantar, com els Lax'n'Busto, però per més que ho repetíssim ens seguiríem enganyant: no és el món que està boig, som nosaltres. Som nosaltres qui hem lliurat el poder i les administracions a governants egòlatres, xenòfobs, masclistes i fins i tot histriònics. Ara tenen el comandament a les seves mans, i amb aquestes mateixes mans branden motoserres com a emblema de les retallades de drets que ja estan executant.
En diuen contenció econòmica o reajustament pressupostari, però en realitat parlem de pèrdues de drets fonamentals, aquells pels quals les administracions haurien de vetllar i que ara, paradoxalment, es dediquen a erosionar. L'excusa de l'austeritat és el cavall de Troia amb el qual s'infiltren les polítiques de desmantellament social.
El paral·lelisme entre l'auge de l'extrema dreta que vivim avui i l'ascens del nacionalsocialisme als anys trenta del segle passat fa feredat. La història ens hauria d'haver ensenyat alguna cosa, però sembla que les lliçons s'obliden massa ràpidament; de fet, la història ens ensenya que, malauradament, a vegades la mateixa història es repeteix. La qüestió és si, democràticament, les institucions internacionals tenen prou capacitat per frenar aquest embat abans que l'extrema dreta es perpetuï a còpia de constrènyer les lleis i fer-se-les a mida, com al seu dia va fer Putin a Rússia. Un tercer mandat de Trump per perpetrar el seu particular Tercer Reich?
Passa ara als Estats Units, on la temptació de Donald Trump d'optar a un tercer mandat (quelcom que la legislació estatunidenca no permet) ha passat de ser un somni humit del magnat maligne a convertir-se en un globus sonda amb serioses intencions de materialitzar-se. Això posa a prova la resistència democràtica de les institucions i de la mateixa societat nord-americana.
La democràcia no és un dret adquirit de manera perpètua; és una conquesta constant. Si abaixem la guàrdia, correm el risc de veure com, a cop de motoserra, es van esborrant les conquestes socials i les llibertats per les quals tantes persones van lluitar, fins i tot morir. La pregunta és: serem capaços de reaccionar a temps?, de treure'ls la motoserra de les mans?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada