Hom espera d'un diari que l'informi, cada dia, de l'actualitat, d'allò que ha passat, significativament, al món, també el que ha passat, i que sigui rellevant, prop de casa. La funció dels diaris, la dels mitjans de comunicació en general, és prioritzar les notícies i tractar-ne la informació seguint els criteris periodístics (allò de les 5 Q i del codi deontològic), entenent que cada diari ho farà posant l'accent en allò que més li interessa i amb el to ideològic (biaix si voleu) del mateix diari, definint així la línia editorial.
I de la mateixa manera, hom espera trobar a la portada d'un diari, en general, les notícies més destacades i rellevants, els grans titulars i imatges que resumeixen el dia. Els mateixos mitjans de comunicació, programes informatius de ràdio i televisió, destinen seccions en què destaquen les portades dels diaris i, només amb aquest simple fet, ja es poden copsar les diferències de com uns i altres tracten la informació; les portades, és evident, parlen molt dels diaris.
Des de fa un temps el diari El Punt Avui fa un interessant exercici de recuperar les portades dels diaris Avui i Punt Diari del dia en qüestió d'anys enrere, una mena d'efemèrides informativa que et transporta entre quaranta i cinquanta anys enrere generant un aiguabarreig d'història, memòria, record i nostàlgia.
Mirant aquestes portades pretèrites em preguntava si la portada del dia del mateix diari me la trobaria, hipotèticament, d'aquí a quaranta anys en la mateixa secció. M'ho preguntava no per qüestionar si d'aquí a quaranta anys seré viu (és molt probable que no), o per si se seguiran publicant diaris en paper (és probable que tampoc), sinó per la mateixa naturalesa de les portades del diari El Punt Avui, que des de fa un temps va mutar de la tradicional amb les imatges i titulars del dia anterior, a portades de caràcter més monogràfic, no sempre coincidents amb l’actualitat més immediata, sinó amb temes de fons o de reflexió tractats en el diari.
Aquest estil de portades, que també sovintegen al diari ARA o a diaris com el francès Libération o el britànic The Independent, són gràficament més agraïdes i impactants (sobretot pel seu disseny), tot i que les trobo informativament més pobres. És clar que els diaris, situats en un quiosc, han de destacar i la portada esdevé, sens dubte, un dels principals factors diferencials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada