Al llarg d'aquest 2025 els dissabtes el dedicaré a les cançons que xiulen, peces musicals que, en algun moment, contenen música xiulada.
Xiular: Fer un so o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l’aire amb els llavis contrets o tibants, o també amb l’ajuda dels dits, que hom introdueix a la boca d’una manera apropiada.
I avui, "Two of Us" de The Beatles, una cançó que tot i que no menciona explícitament l'amor romàntic, podem considerar-la d'amor, ja que parla de dues persones que passen temps junts, compartint moments senzills mentre recorren camins, sense un destí concret.
Moltes vegades associem l'amor a moments de gran intensitat, en el que les emocions es desborden i ens inunden més enllà de la pell, moments que ens enlairen emocionalment.
I no diré que també és així, que l'amor genera aquests moments intensament àlgids, però rarament s'hi manté de forma permanent, car seria estressant i impossible viure sempre així, seria literalment morir d'amor; afortunadament l'amor també s'expressa en moments de menys intensitat, en gestos més petits, si voleu, però tant o més necessaris que els grandiloqüents.
D'això tracta, en part, aquesta cançó, de passar temps amb una persona estimada gaudint, a vegades simplement, de la companyia mútua, dels moments simples i aparentment anodins, insubstancials de la vida.
De fet, és possible que la longevitat de l'amor en una parella depengui més d'aquests moments petits, de la quotidianitat del dia a dia, que dels grans moments d'explosió amorosa, sens dubte també necessaris.
Ahir moltes parelles van celebrar l'amor, i segurament van fer-ho celebrant també l'amor amb lletra petita, com ens convida a fer aquesta gran cançó, que es reserva fins al final un xiulet, també petit i menut, quasi insubstancial...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada